LA SEPARACIÓ DEL CARRER I LA POLÍTICA
Un cop passada la Diada amb una nova demostració de fe i convenciment per arribar a l’objectiu i exigir la República ja votada i declarada d’una manera pacífica i exemplar com sempre, veiem com la política, es a dir els nostres representants escollits segueixen lluny del clam del poble i el que es més greu no sembla a curt termini que hi hagi canvis.
El poble no ha canviat, aquest ha votat i donat majories parlamentàries independentistes amb la República com a programa electoral, s’ha mobilitzat mil i una ocasions demostrant la majoria al carrer i va posar els seus cossos el dia 1 d’octubre per defensar el nostre Referèndum d’autodeterminació que havia de donar pas amb la victòria clara sota la violència policial espanyola a l’implementació de la nova República.
Mentrestant els nostres partits, un cop confirmat la no implementació del resultat i el conseqüent sentiment d’estafa, algun membre del Govern ho va anomenar “anar de farol”. Hem patit la repressió màxima del 155 per part d’un Estat que ha mostrat clarament com la seva democràcia simplement es una continuació de l’antic règim i les seves institucions, des de la corona, als Tribunals, com el mateix status quo ha validat la mateixa repressió, ens ha dit que no es possible, que la unitat de l’Estat es per damunt dels mateixos drets de les persones i per tant deixant qualsevol valor democràtic a la paperera.
Alhora el nostre Govern i els nostres partits han obeit tot i cadascuna de les injustícies reclamades per l’Estat i ha optat per la retòrica de la República sense cap fet concret que ho dugui a terme. Escoltar frases de dirigent d’Esquerra com “l’independentisme màgic” en referència a la simple aplicació de la llei catalana, veure els diputats a Madrid donant els seus vots a canvi de res i sense saber que coi fan allà, apart de l’autonomisme de sempre, o veure proposicions com la finalment retirada del PDCAT amb diàleg dins la llei. Simplement es una presa de pel intolerable i una burla per tota aquesta ciutadania que vam ocupar la Diagonal.
Partidisme pel broc gros, renúncia al resultat de l’1 d’octubre, la fal·làcia comprada a l’unionisme sobre que no som prous, diàleg sobre un referèndum que tots saben que mai acceptaran, i sobretot una falta de full de ruta alarmant que els presos malauradament deixen en segon pla amb la seva utilització constant i un judici de la vergonya que tots sabem com acabarà.
Mentrestant crec que el poble ja te tot el dret de denunciar aquesta farsa i simplement demanar als seus representants complir amb els seus compromisos, que ell serà darrere. Pel contrari la separació perillosa cada cop es farà més evident.