ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UNITAT CAP A L’OBJECTIU

Ahir els ciutadans astorats, sobretot aquells que tenim com objectiu la República Catalana vam tornar a passar vergonya amb els nostres partits i les seves baralles de pati d’escola que en moments com els que vivim fan molt de mal.

La suspensió del Ple on s’havia de votar la decisió de resposta a la suspensió dels diputats per part del Jutge Llarena i les acusacions creuades entre ERC i Junts Per Catalunya amb paraules com mentider pel mig esbombada als quatre vents delaten el que tots sabem, que la repressió fa i ha fet el seu efecte, i que l’objectiu venut a les eleccions el 21 de desembre en forma de complir el mandat del poble l’1 d’octubre no es tant clar.

No hi ha estratègia conjunta, i en alguns casos el que es més greu ni tant sols n’hi ha, més enllà de fer passar pur autonomisme de sempre per aires de República o fins hi tot fer les dues vies en paralel cosa que no es possible i suposo la majoria de la societat catalana ho sap.

De fet com sempre he dit, aquesta es la baula feble del procés, els nostres partits obligats per la societat a un canvi de rumb i fugir de la zona de comfort autonomica de sempre i les quotes de poder corresponents.

Un cop acceptat el repte, fer veure el que no es un cop més, es un frau a la població. No es el primer cop que veiem aquests espectacles partidistes i que l’últim segon s’han aconseguit solucionar. De totes maneres ha quedat clar que la unitat no existeix, aquella transversal que el poble veu tant clara, ja que l’objectiu final es compartit i primordial els partits i especialment alguns no estan disposats a demostrar amb fets allò que el carrer demana a crits.

El partidisme segueix a tota màquina. A la tardor veurem el judicis als nostres presos polítics i amb el feixisme com veiem amb barra lliure pels nostres carrers, segurament es una bona oportunitat per fer efectiu allò que tant malament es va gestionar posteriorment al Referèndum, i si alguna cosa es clara, es que o el poble s’allibera dels llast i control dels partits prenen la iniciativa fins al final o el fre de mà serà una constant que no ens porta enlloc, més enllà de legitimar els partits i la seva tasca autonòmica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.