ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL RELAT S’ENFONSA

L’Estat espanyol te un gran problema amb l’independentisme. A pesar de les actituds dels nostres partits, de la repressió i totes les tàctiques judicials amb un relat fictici aquest segueix viu i ben viu dins la societat catalana i disposat a culminar el que ha quedat a mitges.

Els intents patètics primer de La Vanguardia i ara El Periodico per públicar enquestes interessades amb victòries d’ERC per provocar anhel de trencar la unitat d’acció cara a la República i dibuixar majories d’esquerres alternatives a la que ara gaudeix l’independentisme francament son repetitius i crec solucions desesperades que l’Estat utilitza amb els seus mitjans afins.

Escoltar el Ministre Borrell emplaçant al Govern català amb aquella frase que tants cops hem sentit, de treballar pels problemes reals també fan llàstima. Uns problemes que molts sembla saben en boca de la resta de la societat i de pas deixen clar que el procés cap a la independència amb més de 2 milions en un referèndum sota la violència salvatge policial, les majories parlamentàries o les grans mobilitzacions no son reals, i els posarien com els hi agradar dir a alguna política a Matrix.

La justícia deixada en evidència des d’Europa dona fe que el relat imaginari per encausar els presos polítics tant sols es una tàctica de revenja per acabar amb l’independentisme per damunt de la democràcia i sense cap control, actualitzant mès que mai allò de “Una grande y libre” que mai han abandonat.

Escoltar aquestes cortines de fum de treure el Dictador Franco de la vergonya del Valle de los Caidos i així distreure del problema real, provoca entrevistes com la que vam veure a TV3 on el President de la Fundación Francisco Franco efectivament sense rubor feia apologia del feixisme amb la defensa del Dictador i entre d’altres aberracions ens deia que el Català mai va ser prohibit durant la dictadura o que hi havia referèndums i oposició durant la mateixa. Com podem veure la tàctica del relat imaginari no es d’ara.

En definitiva un relat que s’enfonsa i haurà de cedir davant la tossuda realitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.