CORRUPCIÓ PER SISTEMA
La sentència Gurtel ha deixat clar que el Partit Popular ha fet del partit una xacra de corrupció sense fre. La reacció del mateix Govern que en qualsevol Estat normal ja hagués dimitit i convocat eleccions, fins hi tot sent curosos caldria aplicar la Llei de Partits tal com ja s’ha fet per una determinada ideologia i il·legalitzar aquesta formació i iniciar una investigació sistemàtica que arribaria a tots els racons i partits, curiosament aquells que van aprovar el Pressupost del mateix partit o el que teòricament es a l’oposició i que en els seus períodes de Govern ha mostrat també la seva cara més fosca i actualment amb el cas més greu com son els EROS a Andalusia.
Ara toca escenificar una moció de censura que sembla una cortina de fum, i utilitzar Catalunya des del Govern per seguir amagant el vertader problema estatal, una vergonya de grans dimensions amb la col·laboració de la ciutadania espanyola que segueix validant amb el seu vot el mateix sistema i amb l’única obsessió del “a por ellos” en les seves vides.
El PP, la banda de lladres
per Salvador Cot
El meu amic Ramón Cotarelo sempre utilitza l’epítet “banda de lladres” per definir la direcció del PP i, per extensió, els governs d’aquest partit. He de confessar que sempre m’havia semblat una llicència estilística per connotar, literàriament, el fins ara principal partit de la dreta espanyola. Però no. Efectivament, són una banda de lladres, com demostra la caiguda, un per un, de la majoria dels membres d’aquells governs de José María Aznar, tots ells per delictes relacionats amb l’apropiació de diners aliens. Tindria la seva gràcia fer el recompte de convidats cleptòmans al casament de la filla de José María Aznar a l’Escorial, l’any 2002, aquella cerimònia que es recordarà, entre d’altres coses, perquè va reunir ni més ni menys que dos-cents cotxes oficials a la porta de l’església.
Mariano Rajoy i els seus han actuat com una organització per delinquir, cobrant comissions a l’engròs i en negre, en aquella tradició madrilenya que ve del franquisme, plena d’impunitat i enriquiment vertiginós. Són així perquè ho eren els seus pares i els seus avis. Per a això van guanyar una guerra, per poder robar sense que ningú gosés assenyalar-los amb el dit.
Ara van de baixa, però els que manen de veritat ja s’han ocupat de muntar una teranyina de sigles que, al capdavall, volen dir el mateix. Tant se val Ciutadans com PSOE, al capdavall, estan destinats a governar junts i així perpetuar un règim desvergonyit. I, mentrestant, milers d’espanyols amb banderes als balcons. Pobra gent.