ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

FI DE CICLE

Aquella frase tant escoltada a les tertúlies futbolístiques de Madrid a l’època Guardiola, parlant de fi de cicle a cada ensopegada del millor Barça de la història com argument pobre davant un camí triomfant que tot el món va veure, ara pren cos en el que anomenem procés tal com el coneixiem fins ara.

Ahir en Carles Riera ho anunciava en la seva intervenció en el trist debat d’investidura i posava el comptador a zero. De fet era evident i encara ho es, que desprès de tot el que hem fet els darrers 7 anys, la consulta del 9 N, el referèndum sota els cops de porra de la policia espanyola amb victòria folgada en vots i del poble de Catalunya, i les dues declaracions d’independència, una amb marxa enrera i l’altres sense fer-se efectiva. La posterior entrada del 155, els presos, exiliats, la repressió dura i autoritària, la retallada de drets, la victòria en el 21 D al mig i la gestió nefasta que n’han fet els nostres partits, sense complir els compromisos electorals i més pendents de les causes judicials que altra cosa ens porta a un fi de cicle.

El colofó d’ahir va ser trist, no per les persones com en Jordi Turull que segur ho van fer de cor, però es va evidènciar tant en el discurs com les actituds sobretot d’Esquerra i també del PDCAT que remen cap al retorn d’un autonomisme passat que haurien de saber que ja no tornarà mai. Almenys com el coneixiem. Posar els presos com excusa de tot i creure que els salvarem de la seva condició d’ostatges injusta amb l’obediència i renunciant a la sobirania del Parlament, es simplement fals. Creure que el 155 marxarà obeint es simplement fals i una falta de respecte a la ciutadania.

Prou de paternalisme amb la societat catalana. Ens mereixem saber les intencions clares. El 27 d’octubre no ens van permetre defensar la República amb l’excusa d’una incerta violència, i ara sota paraules buides ens pretenen convèncer que retornant a un autonomisme caduc fàrem República i simplement no es cert.

Segurament calen noves eleccions, programes clars i la decisió del poble amb nous lideratges que agafin les regnes sense por i que conjuntament amb la ciutadania encetin aquesta nova etapa que la repressió, les comprensibles reaccions humanes i el partidisme han finiquitat.

La República es possible, però espectacles tristos com els d’ahir indiquen que aquest no es el camí i ara cal obrir un nou escenari que nomes el poble pot decidir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.