ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

AL MIG DEL CONFLICTE

Ahir la que va ser alcaldessa socialista Manuela de Madre va rebre un homenatge del seu partit davant els dirigents més imporants i una de les coses que va dir es que el PSC a Catalunya estava al mig i això desprès li permetia cosir els greuges creats i aportar solucions.

Aquest mantra que alguns dirigents socialistes van explicant i predicant, mirant el 155 des de fora i exigint Govern a Catalunya per poder alliberar la mateixa del famós article, amb una equidistància que nomes es cinisme sense límits.

El PSC forma part conjuntament amb Populars i Ciudadanos del tripartit que ha donat suport al 155 per Catalunya amb tot el que això comporta, i en son igual de responsables que els altres dos partits. Com diu la dita no es pot estar a missa i repicant. No tenen cap dret a exigir Govern per derogar el 155 quan precisament ells l’han validat i un dels seus companys de viatge conjuntament amb la Justícia polititzada espanyola bloquegen l’investidura catalana i no accepten encara els resultats electorals.

De fet ahir vam poder veure com Miquel Iceta anava de bracet amb els altres dos partits i moltes forces de l’ultradreta que donen suport a Sociedad Civil Catalana, no es el primer cop i als crits de Puigdemont a la prisión semblava sentir-se molt a gust i amb l’equidistància guardada al calaix. Una manifestació on curiosament acusen de nacionalistes als independentistes i ell no s’hi consideren, tot un desgavell ideològic.

Alhora vam veure el trist paper del francés Manel Valls amb barbaritats com que la modificació de fronteres a Europa porta a guerres i es impossible cap independència, caldria recordar el referèndum per Nova Caledonia que França autoritzarà i que no sembla hagi de provocar cap cataclisme. Un exercici de cinisme amb majúscules. Alhora el president de l’Associació demanant una governança per tots els catalans, no nomes per la meitat i atorgant-se la majoria del poble. Típic del populisme ultra nacionalista que pregona.

Tanmateix caldria que revises la composició de la cambra parlamentària catalana i també els vots de suport als projectes per Catalunya i veuria la falsedat de les seves afirmacions. Pel que fa a la meitat, es curiós com nomes una d’aquestes te la potestat sobre l’altra i no a l’inreves.

Pel que fa a les xifres de la convocatòria crec que sobren els comentaris, els 200 mil assistents que pregonen si que deuen ser a Matrix, ja que a Barcelona evidentment no.

En definitiva, un apartat més de les misèries del procés.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.