ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL CAOS A L’ANC

Fins el dia d’avui veiem aquesta mena de parodia que els nostres partits ens estan oferint, amb grans dosis de partidisme, de fer veure, d’efectivitat disfressada s’autonomisme i de sobirania a les ordres del Jutge Llarena.

Ara sembla que a les entitats civils també ens toca viure aquest malson. Concretament a l’ANC, un monstre que s’ha fet molt gran i on els partits lògicament han tirat les seves xarxes per evitar un descontrol perillós pels seus interessos. De fet el pitjor que podia passar. Ens ho trobem concretament ara en la seva renovació de càrrecs i com ja ha succeït anteriorment però més dissimulat es disparen les alarmes quan la Junta electoral veta tot una sèrie de candidats, que si son per motius d’amagar participació a llistes polítiques o càrrecs orgànics de partit trobo encertat, però ens aturem a una persona coneguda per tothom com es Antonio Baños on esclata el mal funcionament i els interessos dels diferents sectors.

En Baños se’l fa fora simplement per participar en una tertúlia com a periodista i negar la resposta a qualsevol pregunta de l’ANC precisament explicant la normativa que ho prohibeix. Es dona la circumstància que aquesta feina no li va impedir formar part del Secretariat Nacional al qual ja pertanyia i que ara sembla es fonamental, quan la normativa no ha canviat. Quin es el canvi, doncs les seves altes possibilitat de poder arribar a presidir l’Entitat que han estat vistes amb recel per sectors de control de la mateixa.

Tot fet matusserament i amb una comunicació i imatge molt trista. De fet per mi aquestes eleccions evidentment en son adulterades i com a soci reivindico el meu dret a no participar-hi com opció. Si això afegim les famoses llistes que circulen de bons i dolents per totes les parts, cosa poc ètica i que diu poc del criteri dels associats, i la disbauxa alhora de fer sortir i entrar candidats a la llista oficial amb les mateixes caràcteristiques però diferent resolució, l’embolic es considerable i de difícil solució.

Aquesta mena de fet autodestructiu no es nou a l’independentisme, però no per això deixa de ser trist i mesquí per la ciutadania de bona fe que ho ha donat tot per arribar a aquesta República que res te a veure amb partidisme i manipulació a la gent parlant de bons i dolents sense fre.

Casualment veiem en tots els àmbits que aquesta bomba en estat latent esclata quan els càrrecs estan pendents del vot de la gent i això pot alterar tots els interessos creats i controlats. Una vertadera llàstima.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.