EL QUE I NO EL QUI
Escoltem i llegim que les converses sense fí entre Junts per Catalunya i Esquerra segueixen a bon ritme però bloquejades en alguns temes. De fet el ball de noms i càrrecs es a l’ordre del dia, així com les atribucions de cadascun d’ells. De fet per part d’Esquerra es demana generositat per arribar a l’acord final.
No hi ha dubte que la generositat es un valor que en moltes fases del procés ha servit per seguir endavant i de pas per poder fer alló tant obvi davant un projecte tant gran de posar davant el país que el partit, una cosa que s’hauria de suposar però que tots sabem que en molts casos no es així.
Generositat, hauria d’anar lligat amb responsabilitat, una paraula que ja fa més mal en alguns casos. També n’hi ha un altre que es diu lleialtat i aquesta encara es pitjor. De fet les tres s’haurien d’aplicar no entre els partits, sinó amb qui es deuen, la gent. Aquesta els ha triat com a representants amb un programa concret i ha demostrat amb escreix que ha fet tot i més els últims 7 anys per fer possible la República. Ara toca l’altra part assumir la seva funció i no cometre un frau amb la gent que representa. De fet el dia de la Declaració a la tarda ja vam viure aquest no acabar o no assumir una feina encomenada, amb les declaracions d’aquests dies sota la repressió també en part ens hem sentit ofesos per la perdúa de valor de per exemple el Referéndum o la Declaració i les apostes pel realisme i autonomisme sobretot per part d’un partit amb un únic objectiu fals de foragitar el 155 tornant a l’aposta per la Comunitat autònoma també formen part d’aquest mal cos que podem tenir tots plegats.
Tanmateix, ara ja no es temps de fer el joc de les cadires i les quotes de poder. El vertaderament important es per fer que. Els hem votat per implementar la República legitima votada i proclamada. No ens valen excuses. Aquest es el tema. Sabem de les dificultats però també del nostre objectiu i per tant ni la repressió, ni el partidisme ens poden allunyar. El President Puigdemont es la primera peça per fer fora el 155 amb una investidura a Barcelona o no, però amb atribucions que no deixin dubte del seu lideratge robat per aquest 155 i a partir d’aquí la resta d’estructura ha d’anar encarada per complir el compromís sense subterfugis.
En definitiva, el que i no el qui.