ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

6 MESOS DELS ATEMPTATS A BARCELONA

Aquest cap de setmana feia 6 mesos dels atemptats a Barcelona i Cambrils per part d’aquests assassins, anomenats jihadistes i que van provocar aquestes malaurades morts i una gran quantitat de ferits. El cert es que tots recordem aquella tarda d’estiu que va quedar gravada a la nostra memòria i que desprès d’aquest temps conserva moltes incògnites.

De fet, si repassem la gestió que hi va haver dels mateixos, cal recordar la gran feina policial per part dels Mossos i la Conselleria d’Interior, tant pel que fa a la labor de comunicació dels fets, com la rapidesa en acabar amb la cel·lula jihadista que va provocar la matança i lligar els vincles amb Alcanar on moriria l’Iman de Ripoll, el cervell dels atemptats.
Una feina, que conjuntament amb la reacció de la gent i dels serveis sanitaris va ser lloada per bona part del planeta.

Per altra banda recordem com un Estat que simplement havia d’abocar els seus recursos en fer-ho possible, va enviar les seves autoritats moltes hores desprès als llocs dels fets, va fer rodes de premsa simplement per imatge sense parlar amb la coordinació catalana dels atemptats i a partir del dia següent vam veure com començava una campanya des del poder espanyol i els seus mitjans de desprestigi dels Mossos i la gestió feta. Alhora sabiem horroritzats com gràcies al veto del Govern central a la policia catalana per accedir a les bases de dades de l’Europool, es retallaven els mitjans per lluitar contra el terrorisme i la seguretat ciutadana. Descobriem que el cervell dels atemptats era confident del CNI, que havia passat per la presó i que amb el seu càrrec religiós a Ripoll mai va ser advertit de la seva possible perillositat.

Tot això, també ens recorda la gestió dels atemptats de l’11 M a Madrid, on les víctimes van quedar en segon pla, i el rèdit polític va anar en primer lloc afirmant que havia estat ETA, quan la resta del món afirmava que era el jihadisme en un acte de mesquinesa sense precedents i que ara es va repetir intentant barrejar el procés català amb l’atemptat sense pudor, en un nou acte miserable que defineix la gestió espanyola i les seves prioritats.

Molts punts foscos que deixen al descobert que la darrera prioritat es precisament les victimes, i la primera les intencionalitat polítiques amb la sang i la mort com elements colaterals sense importància.

Mesquinesa sense límits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.