ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN GRAN ELEFANT

El que va ser President del Govern espanyol, Felipe Gonzalez, ahir va reapareixer, i voldria destacar tres comentaris en forma de que li costa veure el delicte de rebel·lió pels nostres presos polítics, el supremacisme de l’independentisme com a concepte i la comparació entre la investidura telematica i escollir un elefant com a President.

De fet, cal veure que aquest President socialista que mai ha estat culpabilitzat per crear un terrorisme d’Estat contra el terrorisme basc, cal recordar-ho i que va passar d’icona espanyola del progressisme en el seu moment a viure i fer amb un liberalisme i convivència amb el passat com qualsevol altra.

Cal dir, que si tot un expresident no veu tampoc el delicte més greu que s’acusa als nostres ostatges, com molts i molts juristes, ja que la violència, condició indispensable pel mateix no hi es, es que es una prova més de que la justícia espanyola actua al dictat de l’executiu en forma de revenja contra la gosadia catalana d’exercir la democràcia i deixar en ridícul a un Estat que va voler impedir per la violència, la democràcia dels ciutadans.

En segon lloc, parlar de supremacisme, quan defensa el nacionalisme més furibund que existeix, el de l’Estat espanyol, aquell que consagra la unitat del mateix com un be superior amb una evolució del “Una grande y libre”, i que es capaça d’utilitzar la violència desfermada contra els seus propis ciutadans que simplement i pacíficament volen exercir els seus drets més bàsics, es senzillament cínic i pervers.

En tercer lloc, quan es parla de que el President Puigdemont pot ser escollit per via telemàtica ja que la normativa no ho prohibeix, i equiparar això dient que un elefant també podria ser escollit es demencial. Aquest animal primer tindria que presentar-se en unes eleccions i ser escollit pel poble per poder exercir aquestes funcions, una gran diferència. Per cert com a suposat democrata hauria de defensar que el que el poble ha escollit com a representants no es pot tergiversar als despatxos o per imposició com es preten fer amb els 5 exiliats a Bèlgica i els tres ostatges empresonats, seria anar contra el mateix sistema parlamentari i la mateixa democràcia, un fet com veiem que no l’importa massa. Ja que per ell el fi justifica els mitjans.

En definitiva, un gran elefant que ha tornat ha quedar en evidència i demostra el tarannà de l’Estat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.