REPÚBLICA O AUTONOMIA
Després de veure les intencions de l’Estat, les reaccions europees en el seu Consell, on alguns segueixen qualificant d’afer intern, quan Catalunya va ser la protagonista absoluta de la Reunió, crec com diu en Xavier Grasset que ha arribat l’hora de triar ser una simple Gestoria administrativa o un Govern d’una República.
Gestoria o Govern
Xavier Graset |
Mariano Rajoy vol fer dissabte. I de quina manera. Aquests dos terminis, aquests dos requeriments, no li han servit més que per acabar d’adobar la intervenció que pot transformar la Generalitat en una pura gestoria, sense cap capacitat d’anar més enllà del que marqui el control de Moncloa.
El debat al govern espanyol ja només és el com. Si fan una intervenció total, a totes les conselleries, o si és quirúrgica i afecta Presidència, Economia i Interior. Això comandat per tècnics de cada ministeri i lligant de mans les capacitats de tots els departaments. L’activació del 155, un article de redactat vague que acaba fent passar bou per bèstia grossa i entre PP, PSOE i C’s miraran de fer un vestit a mida perquè l’autonomia torni a la Constitució. Aquest que vol resoldre un encaix, sense passar per la sub-comissió que ha de modernitzar l’autonomia i reformar la Constitució. Ja ho diu el catedràtic Javier Pérez Royo: “No hi ha Estat que es pugui mantenir democràticament constituït sense fer ús de la reforma constitucional”. Aquesta, amb un Senat que rebaixa la seva concepció territorial i no reprodueix les autonomies sinó les províncies, però que per Aznar és intocable, ja ha dit que la reforma no pot servir de contrapartida a l’independentisme. Potser la reforma servirà per acabar d’aclarir de quina manera, amb quina durada i, fins i tot, si amb el 155 es pot dissoldre un Parlament i convocar eleccions. Això és el que volia el 78 Alianza Popular, i es va deixar de banda. Doncs potser ara acabarà triomfant l’esperit d’AP.
Mentrestant és digne de repassar i veure en què ha quedat la pressió unilateral de Donald Tusk, que va demanar al Govern català que s’esperés a declarar res, que no declarés la independència , que era millor poder dialogar i que la mediació posés les coses a lloc. Doncs bé ara sembla que per la UE no hi ha lloc per la mediació internacional en el cas de Catalunya. Donald Tusk, al costat de Jean Claude Juncker, ho afirmava des de Brussel.les, on Rajoy sortirà més alleujat de la reunió del Consell europeu, amb Marcon i Merkel fent-li costat. Rajoy tornarà cap a Madrid amb el consentiment de la UE a la intervenció de l’autonomia via 155.
Només el primer ministre belga Michel Charles s’ha mantingut ferm en la denúncia de la repressió policial i de l’absència de la política. Era el que deia en una entrevista a Le Soir, i que li ha costat una amenaça del govern espanyol, concretada en el bloqueig d’un càrrec belga a Europol. Putin i Berlusconi s’han sumat a les crítiques per les maneres de fer del govern Rajoy. Amb aquest panorama i les cartes marcades, i amb un Rajoy que ni s’ha llegit la carta de Puigdemont, ni allà on diu que la declaració no es va votar el dia 10, a Catalunya el govern i els seus socis parlamentaris acabaran de determinar quan i com es vota. És la resistència del Govern per no passar a ser una gestoria.