LA UNITAT FINS AL FINAL
Aquesta imatge de la Campanya del Sí que començarà el 15 de setembre i on tots els partits favorables i entitats aniran plegats i coordinats es el millor tresor que cal conservar fins al final.
Ja sabem que l’única forma que l’Estat espanyol te d’aturar el notre dret a decidir el nostre futur es dividir-nos, ho ha intentat mil i un cops i ho seguirà fent fins al final. Per tant cal ser intel·ligent i mirar enrere observant els cops que hem estat aprop de trencar la baralla i que finalment hem aconseguit seguir junts, cadascú amb la seva ideologia diferent i camí ideal, però sent conscient de que per separat no som res i junts som invencibles.
El mateix podem dir dels hiperventilats, aquells que han intentat des del començament, alguns amb bona fe i d’altes amb intencions molt més obscures furgar a les ferides que el procés ha anat produïnt inevitablement i que podien fer trontollar l’objectiu de país divers i plural que som. Crec que la no resposta es el millor camí per aquest sector que segur ho seguirà intentant fins el dia que anem a votar.
Ara toca país, el repte majúscul dels últims 300 anys es davant i nomes el pot compartir qui entén que es l’objectiu primordial per damunt de tot, sense oblidar que la segona part serà construir un país millor on totes les sensibilitats aportaran el millor de si mateixos, ja que la societat som tots i ningú te la formula ideal.
En aquest temps de vacances en espera previsiblement del 16 d’agost on la Mesa ha d’admetre la proposta de Llei de Referèndum i donarà pas a l’última fase del procés i aquest xoc de trens, que en realitat es simplement posar a prova la nostra determinació davant d’aquells que volen anul·lar la democràcia i els anhels dun poble.