ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL SOCIALISME DE FIRETA

La posició sobre el referèndum del grup Socialista l’ha tornat a marcar el seu secretari d’Organització, José Luís Ábalos, que ho ha titllat d’acte il·legal i sense garanties, i per això confia que no se celebri.

Apart ens diu que faran campanya activa perquè la ciutadania no entri en aquest simulacre. Diu que no es pot anomenar consulta per la manca de garanties i ho qualifica com un recompte i parla de diferents propostes que provenen de la Declaració de Barcelona.

Realment, el tarannà democràtic d’aquest partit ja sabem que fa temps ha desaparegut i son l’ànima bessona del Partit Popular i Ciudadanos pel que fa al respecte a la ciutadania i la base democràtica per permetre resoldre els debats i reclamacions, incloses les nacionals amb la veu del mateix poble. Continua amb la cantarella de les garanties i les il·legalitats es un discurs que crec ja s’ha esgotat per repetitiu.

La il·legalitat es bàsicament responsabilitat de l’Estat espanyol que siplement ha dit no a qualsevol via per resoldre la reclamació popular per la via de les urnes com qualsevol societat civilitzada i ha negat el dret a decidir d’una societat ja farta del tracte que rep dels seus teorics administradors i la utilització de la Justícia descaradament per evitar solucions polítiques, per tant la legalitat arriba un moment que si no dona respostes a la societat que regeix ja no serveix, aquest es un cas, com podriem trobar-ne molts d’altres al llarg de la historia com el vot de la dona o la discriminació racial per exemple. Pel que fa a les garanties, si l’Estat no les vol donar, qui se suposa que les ha de donar, el Sr. Àbalos, Felipe Gonzalez, Aznar, Alfonso Guerra per exemple. Crec no serien els millors exemples, per tant les garanties bàsicament les donarà la ciutadania catalana amb els seu vot, la millor garantia. Per la resta el pitjor enèmic serà l’Estat, per tant ho tenen molt fàcil per augmentar al màxim la garantia.

Titllar de simulacre un referèndum es un menyspreu a la societat i apel·lar a la reforma constitucional impossible per no resoldre el problema real català una broma que ja fa massa que dura.

En definitiva, una pantalla passada que no evoluciona i a la que sortosament ja hem deixat enrere per no tornar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.