ALERTA JUDICIAL CONSTANT
Les declaracions del President espanyol amb un possible avançament del Consell de Ministres depenent dels passos que el Parlament vagi efectuant. La idea simplement, es vigilar cada pas per fer entrar en acció l’aparell judicial com un element més al servei de la causa.
De fet ja sabem que tot serà impugnat, encara que normatives, lleis o accions siguin legals i efectives al mateix Estat espanyol en altres llocs. Tant s’hi val. La determinació catalana serà la clau i la mobilització del país la seva força. El temps de la legalitat espanyola s’esgota i arribarà al seu final.
El TC hi torna
Marc Guinjoan
A aquestes alçades ja no ens hauria de sorprendre però el dilluns, just abans de començar les vacances, el TC va tornar a suspendre una nova decisió presa pel Parlament de Catalunya. Escudats darrere el dictamen del dijous passat del Consell d’Estat i després del recurs que el govern de Mariano Rajoy va plantejar en el darrer consell de ministres abans de vacances, dilluns, de manera urgent, els membres del tribunal es van reunir i en tan sols 45 minuts suspenien (cautelarment i per cinc mesos, com és norma després d’un recurs del govern espanyol) la reforma del reglament del Parlament.
No descobrirem la sopa d’all si afirmem que plou sobre mullat. Fa dues setmanes el TC obria diligències contra la titular de Governació, Meritxell Borràs i l’exsecretari general del departament, Francesc Esteve, pel procés de compra d’urnes que finalment va quedar desert. Com vam explicar en el seu moment –sota l’acusació dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació– el que realment el tribunal estava fent era utilitzar el dret de manera preventiva per impedir allò que suposadament algú farà en el futur, quelcom que és “incompatible” amb les premisses bàsiques del dret penal.
El Parlament de Catalunya pot comprar urnes. De fet, Andalusia en té. I de la mateixa manera, el Parlament pot modificar el seu reglament per tramitar qualsevol llei, per complicada que sigui, per procediment de lectura única. Això és el que passa al Congrés dels Diputats i a una majoria dels parlaments de les comunitats autònomes de l’Estat. Finalment, i per més inri, la sentència del mateix TC sobre la lectura única accepta que no hi ha impediments en quant a la temàtica discutida per impedir l’ús d’aquest procediment. Si no hi ha impediments doncs, per què la suspenen?
El Parlament s’atura fins el dia 16 d’agost, quan s’està previst que s’admeti a tràmit la llei del referèndum. Aquell mateix dia els magistrats del TC tornaran també de vacances –n’avançaran el retorn per poder estar a temps per vigilar els passos del Parlament– i en el mes i mig que quedarà fins a l’1-O ens haurem d’acostumar, dia sí dia també, a una intensíssima campanya de judicialització de la política que poc ja tindrà a veure amb la legalitat sinó més aviat amb la unitat d’Espanya.
La batalla de la judicialització la tenen guanyada des de fa temps aquells que disposen de les eines necessàries per combatre-la. Les cancelleries internacionals –sempre conservadores per definició– ja sabem que només alçaran com a últim recurs. Però en canvi les veus dels mitjans de comunicació internacionals sembla que, cada cop més, es decanten cap a permetre celebrar un referèndum a Catalunya –dilluns mateix Carme Forcadell parlava al Daily Express-.
Qui no s’ha posicionat ha estat la justícia europea (encara no li ha arribat el torn) però si el proper 1-O hi ha una bona participació –i davant dels nous embats dels tribunals espanyols i el seu previsible afany inhabilitador– serà el moment en què el plet català transcendeixi el marc estatal i requereixi de la intervenció d’instàncies internacionals. I és que Europa i les seves cancelleries, per molt que tinguin preferències pel manteniment de l’status quo, no poden permetre’s la imatge de tenir empresonat un cap del poder executiu, del poder legislatiu o fins i tot representants d’un parlament. El 2-O començarà una nova partida.