ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ARMES I ARMES

Les mancances democràtiques als organs de Govern espanyols son evidents i veient que Catalunya segueix el seu camí arribant més lluny que mai i sense que les diferents operacions de les clavegueres de l’Estat, les amenaces i l’aparell judicial al servei exclusiu de l’executiu faci l’efecte desitjat, veiem com arriben a la següent fase la de comparar violència i democràcia.

El ministre Zoido, ja ens deia aquest cap de setmana que tenen armes i resorts suficients per impedir el referèndum, i donant a entendre que no caldria aplicar l’article 155 ni la llei de Seguretat Nacional ja que cap polític català vol ser responsable d’un acte il·legal, per cert crec que també van dir que el 9N no es faria.

Per altre banda Pablo Casado, vicesecretari de Comunicació Popular, ens diu que els mateixos que justifiquen ETA són els que justifiquen el totalitaris a Catalunya, compara les purgues del Govern amb Maduro posant com exemple un míting conjunt de Joan Tardà i Arnaldo Otegui, defensant que l’assassinat de Miguel Angel Blanco va despertar el defensar que no es pot matar per unes idees, sinó encara estariem igual.

Realment un garbuix de paranoia infumable, i el que es pitjor ja no ens sorpren. Intentar barrejar la demanda d’un poble pacíficament i per la via de les urnes, intentant en tot moment pactar la solució del vot amb l’Estat, recordo fins 18 cops hem estat rebutjats i ara seguir la via democràtica com no pot ser d’altra manera mai es pot barrejar amb la violència i la mort per defensar qualsevol idea. Aquesta insinuació es tant mesquina que simplement augmenta el descrèdit d’aquells que entenen la democràcia com un simple instrument de control al poble i per benefici propi tot amanit amb l’imperi de la llei en forma de coacció per no poder exercir ni reclamar cap dret per injust que sigui. Aquesta i no d’altra es el resum del que entenen per un Estat democràtic, ja nascut i apadrinat per l’antic regim i ara amb uns indexs de corrupció alarmants per qualsevol societat.

Aquestes odioses comparacions, nomes volen dir desesperació, davant la fermesa catalana, el seu Govern, i el seu Parlament amb una majoria escollida per portar el país a la decisió més important en els últims 300 anys. Tothom tindrà a la seva mà la decisió, i res més democràtic hi pot haver, quan una societat reclama i els seus representants fan possible que aquesta es decideixi lliurement i posteriorment es dugui a terme i s’apliqui el resultat, sigui el que sigui.

Barrejar això amb l’assassinat i la sang es tant mesqui i mediocre com el que ens demostren les institucions de l’Estat amb la imposició per bandera, aquella que deixa el poble com un element secundari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.