ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CONCEPTES

Aquests dies sentim parlar de legitimitats, urnes, sobiranies, Constitucions, el que vol i no vol la gent, reformes i tot un seguit de paraules, sense pensar en el que es més essèncial, senzillament la gent. El vertader motor i amb possessió de la sobirania, o així hauria de ser per damunt de qualsevol llei.

Realment estan tractant la gent, en aquest cas la societat catalana com a titelles, uns simples instruments sense veu ni vot que viuen supeditats a lleis, a les seves institucions, als seus representants que ja veuen, escolten i pensen per ells donant un concepte de democràcia que poc te a veure amb l’original.

Davant les declaracions que cada dia escoltem per part del Govern espanyol on posen de bracet dret a decidir i cop d’Estat o urnes com artefactes diabòlics i on un cop si i un també ens diuen que no es possible i no serà costi el que costi. El que podriem dir es que si anem enrere amb temps en blanc i negre els discursos no han evolucionat gaire i dona a entendre que canvien els actors però el fons segueix en un mateix estat inalterable.

Malauradament, a nivell global i amb diferents contexts veiem com els autèntics protagonistes, la gent, son ignorats i manipulats sense voler escoltar la seva opinió que hauria de ser cabdal, i així un reduït grup de poder pren les decisions, les executa i ho embolcalla amb lleis, sistemes i bones intencions sense cap tipus de respecte.

Els sorprenents resultats electorals que hem anat veien els últims mesos i que sovint son acusats de Populistes, son conseqüència directa del que esmentavem. Canalitzar una revolució social per la desorientació de la població a partir de castigar els candidats que el sistema ens presenta, així veiem nous lideratges que segurament amb altres circumstàncies mai haguessin arribat al poder i ara son els escollits per liderar el descontentament popular, moltes vegades amb els mitjans intentant un cop i un altra tornar l’ordre al sistema amb l’art de la manipulació per bandera.

En definitiva, i tornant a Catalunya, els dos principals problemes, es la negació espanyola a reconèixer el subjecte amb el que parlen i la negació de la sobirania del poble que hauria de ser la base de qualsevol democràcia. Com diuen tot sembla impossible fins que es possible i per sort a nivell català i a nivell global depen de nosaltres canviar el sistema.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.