ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

POSEM LA DIRECTA

El cop de porta sonor del Govern espanyol a la proposta catalana acordada i la virulència en quant als qualificatius que han arribat a equiparar votar amb un cop d’Estat i diferenciar urnes democràtiques d’altres que no ho son. En sentirem de molt grosses i ja estem acostumats, però no per això deixa de sorprendre.

La reunió d’avui de partits, entitats i Govern pel Referèndum es un bon simptòma de la fluidesa d’informació de tots els actors i d’escoltar i fer particep a tothom. Cosa que ja hem vist que a Madrid va en direcció contraria. Alhora no caure en una precipitació emocional desbordada i donar un marge de 10 dies per anunciar la data i pregunta em sembla un bon senyal. El que anem a fer es massa important i transcendental per anar a cop de volant sense reflexió.

Les reaccions catalanes, ja les sabem, fa pena sentir a Xavier Domènech o Rabell dir que els Comuns no hi aniran ja que ho veuen precipitat i que tot hauria de ser emmarcat dins el pacte Nacional pel Referèndum. Tanta hipocresia la veritat es que ja cansa. Qualsevol excusa es bona, avui es blanc i demà es negre. Demanen encara més informació d’un projecte que fa 5 anys que volta per Catalunya. Es tracta de votar, la reacció espanyola es la que es i ara cal prendre el camí, no hi ha més excuses vàlides i dues opcions, els que van al costat dels demòcrates i els que estan al costat dels que no volen que decidim res. Prou indefinició calculada en termes electorals i també un negatiu per Ada Colau, que com alcaldessa de la capital catalana i sempre a favor de consultar a la gent i la revolució contra el sistema establert i alhora de la veritat sembla que aquesta posició trontolla.

Encara molt més allunyat el cinisme d’Angel Ros, alcalde de Lleida que ens diu que no aniria a votar en un referèndum unilateral ja que primer hauria d’haver l’opció d’un nou encaix de Catalunya a Espanya i ens parla de que no hi ha majories al Parlament per encetar el camí que anem a fer. Cal tenir molta barra per seguir defensant una via que Madrid s’ha encarregat d’enterrar deixant l’Estatut en via morta i tancant qualsevol iniciativa, apart negació d’escoltar a la ciutadania catalana que reclama el que reclama i no el que ell voldria. Per altra banda parla i negar les majories quan una majoria al Parlament va en una direcció concreta es voler falsificar la història. La seva opció si que es minoritaria i seguint el seu raonament no hauria de ser escoltada.

En definitiva, seguim el nostre camí, sumant el màxim de complicitats, que no inclouran aquells que neguen el dret de la societat catalana a decidir el seu futur amb el seu vot.

  1. Ja em perdonarà, amic Albert Cortes, però cada dia veig -amb preocupació- que persones i col·lectius partidaris [sic] de la independència fan mostra d’un discurs i d’accions cada cop més totalitaries; I els legisladors i governants catalans abaixen el cap, quant no s’adhereixen amb gran goig.
    Anem a un “pensament únic”? Alguns així ho voldrien, intentant que els arguments, opinions i expressions que no són els seus no tinguin la llibertat per ser escoltats (o debatuts liurement).

    Atentament

    1. Jo crec amb la diversitat de les entitats i partits que estan al mateix vaixell i crec es bo. M’agradaria algun exemple d’aquest pensament únic que esmentes per poder formar-ne una millor opinió.
      Salutacions
      Albert

    2. La histèria inquisitorial que es va crear amb l’autobus d’HazteOir (aquell que deia el que diu qualsevol diccionari); més aprop, la caçera declarada al bisbe de Solsona per unes declaracions que es troben a molts llibres de psicopedagogía.

      A part d’aquests exemples relacionats amb la força que té el lobi LGTBIZP (i l’adoctrinament oficial que pateixen els alumens), podriem prendre els atacs que han sofert algunes persones que són d’entitats no independentistas o no “alternatives” (per exemple, els atacs aplaudits ben sovint que pateixen C’s, PP o PDeCAT). Atacs que són produits només perquè no són de la mateixa corda dels agressors (CUP, ARRAN, …).

      I també hi han entitats governamentals (l’ICIP, per exemple) on sistematicament oculten veritats objecives relacionades amb l’objecció de consciencia. I des de els mitjans públics de comunicació la rentada de cara que dia sí i día també fan a l’església católica romana.

      Alguns prefereixen una república de pensament únic (això sí: pensament únic però molt guai i alternatiu) que no pas que cadascú gaudeixi del lliure albir.

      Atentament

    3. Jo crec en el lliure pensament lògicament. Ara bé les declaracions del Bisbe de Solsona tractant la homosexualitat com si fos una malaltia son indignants i censurables, o el tema Bus tots sabem la segona lectura de la frase i es crec censurable. De la mateixa manera aquest pensament falsament alternatiu en molts temes també es censurable. Crec que la nova República ha de ser lliure en tots els sentits que no vol dir barra lliure.
      Salutacions
      Albert

    4. Les declaracions del bisbe són fetes des de la seva creença (compartida per tots els cristians) que la homosexualitat és una conducat no agradable a Déu. A més d’això, com ja he dit abans, per molts professionals de la psicopedagogía els referents de pare i mare són molt importants per una bona maduresa dels infants. A les declaracions del bisbe no hi ha cap estigmatització de les persones homosexuals, es fa resó d’unes teories o corrents de pensament que són acceptades per molts professionals de la psicología i de la psiquiatría.
      La campanya d’alguns alcaldes són -a parer meu- vergonyants: utilitzen aquest afaire per “amenaçar” en convertir-se en un municipi aconfesional… Doncs ja va sent hora d’això, que és una cosa escrita a la constitució española del 78! Pefò pels aires que bufen en tot això del procés, no veig clar que els poders estiguin per la separació real de les esglésies i de l’Estat; ans el contrari: volen continuar amb els privilegis i la monopolització de l’església católica romana.
      Respecte a l’autobus, l’escrit era allò que estaba escrit. No s’hi valen “segones lectures”, ja que si partim de prejudicis per qui és qui fa una afirmació o planteja una qüestió, desenfoquem el punt a tractar per la nostra subjectivitat, i no pas per la literalitat exposada. On rau el problema en dir que un nen té penis i una nena vulva? Dit així, “en sec”, és una constatació d’una realitat fisiológica. Que desprès cadascú treura les “seves” conclusions, ja és un altre tema.

      Quan vostè diu “censurable”, què vol dir?: prohibir l’expressió d’aquestes opinions o disentir (sense malmetre el dret d’opnió de l’altre)?

      Sóc partidari d’una República de ciutadans lliures on tothom pugui expresar-se amb total llibertat sense témer un escratxe o la violència d’unes lleis injustes i liberticides. I aquí entra les opinions dels qui creuen que no hi ha cap problema amb la homosexualitat i els que creiem que és una cosa no volguda per Déu; i els que creuen que el millor sistema social és el liberalisme i els que creuen que és millor el comunismo.

      Atentament,
      Joan

    5. Bon dia, jo entenc que cap creença justifica dir absolutes barbaritats com aquestes. Es com si jo en nom de les meves creences dic que la Terra es quadrada. No seria de rebut i crec poc te a veure amb la llibertat d’expressió. Respecte als alcaldes estic dacord. Un Estat laic, es laic no dona per interpretacions. Pel que fa el BUS seria un cas semblant, sabem qui l’ha escrit i el que posa, i la lectura es clar i la seva intenció també, coartar la llibertat sexual de les persones i anar contra la propia natura humana, no em sembla de rebut. Jo també vull una República de pensament lliure per tothom. El que passa que en nom de la llibertat no es pot questionar la fisiologia o genetica humana en nom de pensaments xenofobics.
      Salutacions
      Albert

  2. Sr. Albert,

    Ningú té la facultat d’impedir la lliure expressió de les opinions d’altres, malgrat ens semblin del tot absurdes o forassenyades. Què n’he de fer jo si vostè creu que la terra és quadrada? Si m’interesés el tema (que no és el cas) li podría demanar quines evidencies o arguments aporta per fer aquesta aformació, però mai el censuraria. Potser intentaría que cambies d’opinió, però mai li treuria la llibertat (sota l’aparença de fer-lo més assenyat).

    Les opinions del sr. Novell i el texte del cartell de l’autobus enlloc les podría catalogar de xenofobes o que coarten les llibertats dels altres… I Ara bé, si començem a fer suposicions extra-literalitàries, podem acabr dient que com l’autobús és d’una organització católica romana d’extrema dreta, tot el que digui és d’extrema dreta de caire romanista… I no és això: només cal mirar en un diccionari les entrades “penis” i “vulva” i hom veura que dieuen el mateix que diu l’autobus.
    Si tan mal d’oïdes fan, hi ha una solució: no escoltar-los, o refutar-los… pas amb la censura (cosa d’autoritaris o malperdedors) sinó amb arguments. I sense prejudicis (jo, que no sóc catòlic romà, veig bé que tan el bisbe com els de HazteOir es puguin expresar sense tenir que patir les agressions dels qui pensen que l’únic pensament que té dret a ser expressat és el seu.

    Espanya no és un Estat laic, és aconfesional (cosa que pot donar peu a moltes interpretacions). En cap cas, però, en un Estat aconfesional les institucions civils (o els seus representants) haurien de participar en actes religiosos (i viceversa). A Catalunya, tan “adelantats” que diem que som, això encara molts no ho tenen clar.

    Atentament

    1. Entenc que totes les opinions han de ser respectades. Hi ha excepcions, tornant a l’exemple de la Terra quadrada, no pot ser respectada, o le declaracions de Novell sobre la homosexualitat, per molt que siguin l’opinió del seu grup en aquest cas la Religió Catòlica, si xoquen amb la realitat contrastada no poden ser de rebut. No hi veig excuses, ens fariem tots plegats un flac favor. La mentida es mentida i ha de ser censurada, res a veure amb la llibertat d’expressió. Respecte l’Estat laic, es veritat es aconfesional i això genera confusió i porta a la barreja de les institucions amb actes religiosos.
      Salutacions
      Albert

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.