ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN ALTRE DIA TRIST PER LA DEMOCRÀCIA

Ahir va ser el torn de Carme Forcadell i Anna Simó per anar a declarar als Tribunals, amb el greu delicte d’haver permès el debat en un Parlament escollit pel poble i complir escrupolosament les seves funcions. Si parlem de la Mesa del Parlament, i encara més parlem de la segona autoritat del País, la Presidenta del Parlament la rellevància puja molts enters i la tristor i vergonya per veure com un Estat anomenat Espanya i que presumeix de democràcia ho considera amb total normalitat sense cap mena de fisura.

Un Estat despullat d’essència democràtica i que ha ensenyat a tot el món les seves vergonyes que altrament ja considerava dins la normalitat, una paraula que ja sabem segons qui l’utilitza pot variar i molt.

No poder o no voler afrontar una reclamació ciutadana en un territori tant nombrosa com a Catalunya i no saber gestionar un problema que un cop mort el Dictador i passada la parodia de la transició amb una autonomia que a la pràctica representava per Catalunya allò de “cornut i pagar el beure”, sense cap opció de canviar el guió, ha esclatat i saltat pels aires, cosa que passa quan la corda s’estirà tant que no dona més de si com la gestió de l’Estatut per exemple o els perjudicis econòmics i greuges constants cap un territori i els seus ciutadans pensin el que pensin i tinguin el sentiment que tinguin.

Agafar una de les potes de l’Estat com es el poder judicial totalment desvirtuat per la seva nul·la independència i fer-lo servir com a arma per lluitar contra la democràcia es trist, encara més quan el procés ja es l’excusa per esborrar qualsevol iniciativa sigui social o política que be de Catalunya, o quan es pretén atacar el cor de la democràcia com es els seus representants, les seves institucions i finalment la sobirania del mateix poble simplement amb l’argument del seu pensament o sentiment.

Les declaracions d’ahir son molt greus, però també molt tristes per veure les reaccions de determinats personatges i la passivitat per afrontar aquesta vergonya democràtica clamant els fets com una performance, o que ningú es pot saltar les lleis. Unes reflexions que ens porten a veure la nul.la evolució del règim del 78 respecte als 40 anys del règim del Dictador.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.