UN SISTEMA SENSE LÍMIT

La trama d’aquests dies a Madrid, amb la detenció del que va ser president de la Comunitat de Madrid entre molts d’altres, les sospites sobre diverses empreses com la Companyia que controla l’aigua, o les llagrimes falses d’Esperanza Aguirre al sortir dels Tribunals, no deixa de ser un capítol més de la comèdia anomenada “Com canviar de sistema sense canviar res”.

Es esfereidor veure com el Partit que governa en aquests moments Espanya, els Populars tenen molts i molts casos de corrupció sense fre, com per exemple més del 90% dels Ministres de l’época Aznar han estat imputats i condemnats, com des dels llocs de poder han espoliat sense fre amb benefici propi. Com territoris sencers com València han quedat arrasats per aquests voltors de la política. Malauradament veiem com el que podria ser la seva alternativa, el PSOE no s’ha quedat enrere i els seus casos de corrupció també son una xacra sense fre.

Institucions, la Justícia, les grans empreses i tots els resorts de poder espanyols han estat font de milions i milions d’euros públics que han anat a butxaques privades sense cap control i evidentment en perjudici de tota una societat que lluny d’iniciar una mena de revolució, comença a veure amb normalitat com una mafia gegant en forma dels seus representants porten el sistema on de moment l’han portat.

De fet, el començament d’aquest frau democràtic i país amb els pitjor vicis, te origen amb una falsa transició d’una dictadura de 40 anys amb el sistema de corrupció que l’ha caracteritza a una democràcia de la qual nomes hi ha un nom, sense canvis estructurals, sense responsabilitats i com deia aquell “todo atado y bine atado”. Aquests 40 anys de nou model nomes han servit per veure la cruesa de la realitat.

Un règim podrit, on els favors i els escàndols son esmorteïts pel mateix poder que viu en aquest fangar gegant ja insuportable, sense separació de poders i on la política ha passat de representar al poble ha ser el modus vivendi duns quants que sense escrúpols han deixat un país en un no res.

No hi ha dubte que la responsabilitat civil també hi es. Nomes cal veure les reaccions, els hooligans de cada partit que ens diuen “i tu més” o la confiança donada amb uns representants un cop i un altre amb una motxilla carregada de corrupció i frau sense importar o amb una memòria molt curta.

Arribats a aquest punt no es pot esperar massa d’un Estat com aquest i cal apartar-se abans no sigui massa tard.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*