ADA COLAU I EL SEU IMAGINARI

L’alcaldessa de Barcelona en una entrevista televisiva i preguntada per un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, deixa anar que una victòria del Sí no vol dir proclamar la independència. Un avís per navegants. Si sumem les declaracions de Rabell sobre la semblança entre el referèndum turc d’aquesta setmana i la seva falta de garanties i lligat amb el cas català, crec que hauriem de tornar a aclarir conceptes per no prendre mal.

Ada Colau, al veure la polseguera aixecada va recorrer a l’argument del tall a la seva entrevista i treure frases del context complet. Ho va complementar que hi haurà d’haver negociació amb l’Estat espanyol per fer-se efectiu, afegint que sempre defensarà la democràcia per resoldre el nostre tema. Alhora Rabell furga en la ferida oberta pels observadors internacionals al referèndum turc i la seva falta de garanties.

Crec que entre el capítol entre PDECAT i Esquerra per les declaracions de Bonvehi que ja ha estat prou decebedor per totes les parts, un per no medir les paraules tot hi ser un dinar amb militants i expressar dubtes que de cap manera es poden posar damunt la taula, i altres per enregistrar converses entre dos partits que em semblen que van junts a la mateixa coalició i amb un objectiu ben clar i definit. Tot plegat força lamentable. Si tornem als Comuns i els seus lideratges veiem com continuen embolicant la troca que vull creure que entre els seus militants no succeix.

Colau altera l’ordre de les coses i crec que això no te interpretació possible. En un referèndum vinculant, en aquest cas per la independència catalana, si la victòria es del Sí, evidentment comporta una proclamació de la mateixa, i naturalment i posteriorment s’obre el periode de negociacions amb l’Estat espanyol i la Unió si cal. El resultat ja no es qüestiona. La sobirania popular i la democràcia ho ha validat. Especular sobre això seria surrealista.

En referència a Rabell i les seves similitud, si vol te l’exemple escocés ben aprop i també podria fer el mateix símil i em sembla que en aquest cas ningú ha discutit sobre les garanties. En qualsevol cas aquestes son responsabilitat de tots i ell també hauria de ser un actiu conjuntament amb la seva formació per fer-les possibles i no aprofitar qualsevol excusa amb referèndums que res tenen a veure amb el nostre context.

En definitiva, una eina vital de la democràcia es la sobirania del poble i aquesta s’expressa al voltant d’unes urnes i els seus vots. De cap manera podem tergiversar aquesta essència bàsica i molt menys llençar missatges erronis o contradictoris en si mateixos. La població i el país es mereix un respecte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*