TENSIONS LÓGIQUES
La reunió del President Puigdemont amb els principals actors que validen el referèndum i amb l’objectiu de fons de la independència d’aquesta setmana va ser a la meva manera d’entendre un toc d’alerta i una crida a la responsabilitat i compromís per part de tots.
Veiem com diferents retrets i declaracions fora de lloc es van succeint els últims dies, l’exemple de Marta Rovira deixant anar la contractació d’aturats per la jornada del referèndum, o les declaracions de Bonhevi de PDCAT i la seva crida a presentar en unes eleccions un candidat autonomista, cosa no greu ja que es referia a unes eleccions autonomiques si surt no al referèndum o el procés fracassa, la pressió de la CUP per posar la data i pregunta ja pública i moltes mirades de desconfiança i gests que semblen posar el partidisme per damunt de l’objectiu.
Com que no cal dramatitzar, cosa que estem molt acostumats des de l’inici del procés, i tots coneixem gent que incendia les xarxes per qualsevol petita relliscada sense calcular el com i el perquè. La tensió per les setmanes que s’acosten son palpables. Ja no hi ha marxa enrere i tant la part pràctica i física de la mateixa votació, com la part legal que l’ha de donar ampara han d’arribar al seu punt culminant. Tot això dins la legalitat espanyola, i amb un Govern i Fiscalia atents a qualsevol moviment i amb la destral de les inhabilitacions ben viva. Una maquinaria de l’Estat que veiem com no s’atura com comprovem amb les declaracions americanes, res de nou per altra banda però que no han estat gratuïtes ni innocents.
Ara nomes hi ha una recepta, unitat en tots els actors, aparcar definitivament la batalla ideològia i uns càlculs electorals que nomes tindrien sentit en una Catalunya autonòmica que no contemplem. Cal complicitat de totes les parts i seriositat rigorosa en cada pas fins arribar al xoc inevitable. Un cop allà la complicitat del carrer serà clau per defensar les seves institucions i la democràcia. Alhora la fermesa i el risc sense xarxa dels nostres representants també. Qui no ho pugui assumir,ara es el moment de fer pas enrere i donar lloc a nous actors disposats a arribar fins al final.
Ningú va dir que fos fàcil, i no ho serà. La tensió serà terrible, però toca demostrar que de les paraules es passa els fets i que el poble i els seus representants van de la mà en una mateixa direcció sense retorn.
Es l’hora com deia en Partal avui, de passar de l’improbable a l’inevitable. El Govern espanyol també ho sap.