NO PRENGUEM MAL UN ALTRE COP
Com tots sabem, el procés ha patit molts esculls exteriors, principalment del Govern espanyol via judicial i via poder estatal en els mitjans i en el poder judicial i econòmic. De totes maneres aquests son bastant incontrolables i es previsible que a mesura ens acostem al final la virulència anirà en augment per part d’un Estat amb greus mancances democràtiques i sense cap intenció de fer política per resoldre temes polítics en clau d’una democràcia.
Tanmateix, hi ha un segon front, que es el nostre intern i les dificultats que s’han hagut de superar entre el dos grups que van endavant amb el procés i que formen la majoria independentista, Junts pel Sí i la CUP. Tots recordem diversos capítols que en molts casos han provocat estupefacció i vergonya a la societat que de bona fe i sense sigles pel mig ha sortit al carrer ha demanar poder decidir el nostre futur i que potser oblidava que els partits també tenen altres objectius i interessos que no han quedat al marge en moments tant transcendentals.
Els pressupostos, el pas al costat del President Mas, la mateixa candidatura conjunta entre ERC i PdCAT per formar Junts Pel Sí i un llarg estol de moments que finalment hem superat en part pels mateixos partits i en part per l’empenta d’una societat que no els hi perdonaria. Ara en aquest moment decisiu on el referèndum es veu a l’horitzó proper i la Llei de Transitorietat ja treu al nas per donar cobertura legal a aquest canvi de paradigma, escoltem insistentment per part dels cupaires per anunciar la data i la pregunta que de fet ja han proposat. La resposta de Junts Pel Sí ha estat que encara no es el moment i com va dir el President, això ha de ser fruit d’un consens el més ampli possible i no el capritx d’una persona o d’un partit.
De totes maneres, jo encara hi afegiria un motiu més important. El Pacte Nacional pel Referèndum va ser creat per recollir suports tant quantitatius com qualitatius per presentar com aval a un referèndum acordat, i potser l’última oportunitat per fer-lo possible, encara que tots sabem amb minses possibilitats, però amb uns rèdits sobretot a nivell internacional totalment necessàries per fer fer els següents passos. Aquest acabarà la seva tasca al voltant del mes de maig, i per tant anunciar ara la data de manera unilateral evidentment no seria de rebut, contradient la mateixa Anna Gabriel que ho veu compatible.
No ho es de cap manera, no es pot demanar a gran escala suports per ser acordat, i alhora definir el no acordat amb tanta concreció al mateix temps. Seria com pensar amb qui jugarà el Barça la final de la Champions abans de superar els quarts i la semifinal.
Per tant demanaria no prenguem mal, i més enllà dels rèdits que cada partit faci amb les seves accions, ser conseqüent per responsabilitat interna i sobretot externa. Una inversió que sempre dona redits, que segur ens faran falta.