ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL FRANQUISME INTOCABLE

La condemna de la jove Cassandra Vera pel seus tuits amb humor negre sobre la mort de Carrero Blanco, amb un any de presó, ha aixecat indignació entre la xarxa i crec entre la ciutadania que te uns mínims valors democràtics.

Recordo que el personatge burlat va ser nomenat president del Govern sota les ordres del Dictador Franco el 1973 , un home de confiança seu i futur hereu del règim del terror. La seva carrera feixista va acabar amb l’atemptat d’ETA que va fer volar el cotxe que el portava pels aires.

Aquest es el context, la jove amb acudits d’humor negre que poden agradar més o menys, o poden ser de millor gust o no va fer referència a aquest personatge menyspreable. Per altra banda trobem en infinitat de mitjans i a les xarxes milers d’exemples d’insults i humiliació gratuita per Catalunya. Tots recordem les comparacions amb el nazisme o referències a catalans morts en accidents i mil i un missatges escrits i verbals que escapen de tota lògica humana i generen un odi profund totalment irracional, per cert tots ells sense cap condemna.

Ara la desproporció en el cas de Cassandra fa veure com funciones les estructures de l’Estat, sobretot en materia de memòria histórica i sobretot amb el tractament i la no superació d’un període dictatorial que segueix protegit més de 40 anys desprès. Una prova més de la falsedat de la transició i de que la llibertat d’expressió es selectiva segons de qui parlem o del tema que volem tractar.

En diuen que creiem en la justícia, evidentment que hi volem creure, però veiem que la seva imparcialitat es ficticia i els judicis i condemnas polítiques son a l’ordre del dia, cosa que en un Estat democràtic es senzillament intolerable. El president Puigdemont recentment va comparar la democràcia espanyola i la turca, més enllà de les diferències hi ha molts elements que son semblants perillosament i aquest es el problema.

La Cassandra paga els plats trencats per fer befa d’un element de la Dictadura, en canvi els morts enterrats encara als vorals de la carretera evidentment no mereixen cap respecte per l’Estat. Democràcia en estat pur.

  1. Estic d’acord en algunes coses que vostè diu, però els pecats del veï no treuen el meus.
    Si hi ha unes lleis, el poder judicial ha d’actuar quan aquestes són transgredides. I si no ens agraden aquestes lleis, s’han de canviar/suprimir, però no fer els ulls clucs per raó de la cegesa anterior o alguns altres .
    Sóc partidari de la llibertat d’expressió “per tothom” (tant per la Cassandra com per l’autobus d’Hazte Oir), però darrera alguns d’aquests tuiteros hi veig alguns desperfectes mentals, manca d’empatia i molta inmaduresa (i amb el cas d’aquesta dona [?] (és jove, però “ja li han crescut els pits” -com li cantaría en Pau Riba) ja hauria de saber el què fa i el què diu, i hauria de saber que voler la mort d’algú (encara que sigui una dirigent del PP) no és de rebut en una bona persona.
    Ara bé, l’expressió, com la neciesa, han de ser lliures, i els jutges haurien de treballar en altres assumptes (per exemple, fer netega de les cloaques estatals).
    Atemtament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.