ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DEFUNCIONS I BURLA

Aquest cap de setmana hem viscut dues cares en relació amb el procés. La defunció definitiva d’un partit històric com Unió, victima del culte a la personalitat del seu líder i la tossuderia de posar davant els objectius personals i tot un partit al servei d’aquest projecte i deixar en segon lloc el canvi de paradigma que la ciutadania ha demanat. En segon lloc, la proposta del PSOE per recuperar els elements anul·lats del passat Estatut català per solucionar el problema català, amb la curiositat que van ser precisament ells els que els van esborrar del mateix (nos lo hemos cepillao), ho recordeu, oi.

Realment, la primera victima del procés en el nostre sistema de partits va ser Unió Democràtica. Un partit que sota el control absolut de Duran i Lleida vivia una sobre dimensió dins l’antiga Convergència i on l’exposició pública del líder d’Unió era molt per sobre del seu valor real, i alhora servia perfectament per derivar un partit on els seus fundadors com Carrasco i Formiguera no tinc cap dubte haguessin estat al costat del catalanisme convertit amb sobiranisme, i en definitiva al costat de les reclamacions del poble dins la seva orbita ideològica i sumant en aquest procés que hem de fer entre tots.

En comptes d’això el canvi a CIU va provocar treure a la llum, si es que calia quins eren els principals objectius del partit, en forma d’excusa o tercera via imaginaria per no escoltar la ciutadania i ocupar el lloc que els pertocava, que es va decantar al costat de l’Estat i les el·lits del mateix per frenar qualsevol canvi, i menys de relació de Catalunya amb Espanya. Episodis esperpèntics com la pregunta interna i el control total d’aquest partit que ja va provocar la fugida de part del mateix, conjuntament amb els deutes ja inassumibles han certificat la defunció política primer del seu líder i en segon lloc del mateix partit, ja sense cap tipus de rellevància dins l’arc català.

En l’apartat de burla, com deia la proposta socialista per afrontar el problema català. Evidentment res de democràcia en forma de referèndum i si una recuperació d’articles d’un Estatut ja mort i enterrat i que ells recordo van donar la gran estocada abans del TC. Ara evidentment la credibilitat es zero i la burla infinita. De fet escoltant Susana Diaz i la seva candidatura a liderar aquest partit rodejat de tota la vella guardia, personatges relacionats amb el terrorisme d’Estat inclosos i uns discursos plens de naftalina, sabem que no en podem esperar res, ni d’ells ni d’un altra victima com el PSC totalment entregat a la causa de frenar a la societat catalana i els seus drets democràtics.

Defuncions i burla que ja ens sonen a passat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.