ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PANTALLA SUPERADA

Amb l’aprovació ahir dels Pressupostos, tanquem un capítol necessari i imprescindible amb aquest full de ruta de 18 mesos que ha de culminar amb el referèndum perquè tots els catalans decidim el nostre futur.

Ahir l’oposició va tornar a mostrar les seves intencions en forma de l’anomenat filibusterisme parlamentari, posant totes les pedres en el camí i mostrant sorpresa a cada decisió, sobretot insistint en que els passos no obeeixen les ordres del Tribunal Constitucional rebudes i com va dir en Garcia Albiol amb el resultat d’enviar al racó de pensar a representants com Francesc Homs.

Les advertències dels lletrats de la cambra sobre la inconstitucionalitat de les partides pel referèndum al Pressupost no van ser obstacle per aprovar-lo. En primer lloc perquè hi ha una majoria parlamentària expressada per la ciutadania amb un programa concret i en segon lloc perquè aquest programa evidentment tots sabem que no pot seguir al peu de la lletre cada pas del TC en contra del mateix. Una cosa es fer tots els passos amb la major participació possible i acuradament dins la legalitat en tot el possible i un altra es senzillament avortar el projecte ja que les institucions espanyoles simplement el volen avortar a cop de resolució judicial per evitar afrontar el problema polític.

Com sempre vam veure com es van abstenir amb les dues esmenes, tant de la CUP com la de Catalunya si que es pot on amb referèndum acordat o seguint amb la legalitat vigent en aquell moment instaven al mateix. Es una gran forma de falta al respecte als seus votants dimitint de les seves funcions com ja han fet altres cops i de pas una actitud de menyspreu a la institució que representen, recordo sobirana i escollida pel poble.

Una manca de democràcia alarmant en aquests partits, que han vist les seves vergonyes al descobert quan el primer repte democràtic els ha demanat respostes. La llei, la Constitució i l’Estat de dret com excuses per no validar el que vol la ciutadania catalana i sobretot per negar-li la possibilitat de decidir, base de qualsevol democràcia plena, per damunt de qualsevol llei.

Un nou pas en el procés, ara vindran més sentències i més acusats davant els tribunals espanyols, i sobretot més silenci i menyspreu polític amb un diàleg inexistent ja que no hi ha interlocutor a l’altre costat. Ara toca deixar enllestida la llei de transitorietat jurídica i acordar data i pregunta per procedir a l’aprovació de la mateixa i la convocatòria del mateix. El final s’acosta i el xoc es inevitable. Democràcia i determinació les nostres armes fins al final, no en tenim d’altres ni les volem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.