LA CANTARELLA DE SEMPRE
No descobreixo res dient que tots els mitjans tenen els seus propis interessos, o en molts casos el que es pitjor estan al servei dels mateixos amb uns determinats objectius. El cas de El Periodico i el titular a tota plana del desviament de diners de les escoles bressol a l’escola concertada pel Govern de la Generalitat sota el control de Convergència es un cas flagrant.
Simplement es pervertir una notícia i provocar els escarafalls d’una part esquerra amb un odi sense limits a l’escola concertada o la privada segregada per sexes creant uns tabús a la societat totalment fora de lloc.
En primer lloc ja s’ha explicat que el famós desviament, va venir provocat per incompliment del Govern espanyol en els diners que dona per contribuir a la xarxa pública d’ensenyament, uns 70 milions, i que va obligar a la Generalitat a modificar el pressupost en 81 milions que van passar de les esmentades escoles a pagar les nomines del professorat tant de la pública com la concertada, cosa evidentment prioritaria, alhora es va pactar amb Diputacions i Ajuntaments per poder finançar aquest déficit en les escoles bressol de 0 a 3 anys, recordo ensenyament no obligatori.
Això, res te a veure amb el titular del mitjà. De fet algunes forces ja han aprofitat per criticar el Govern i el partit aleshores governant i posar la demagògia damunt la taula amb un model on el control estatal i els desitjos d’alguns es veu passen per davant la llibertat individual de les persones.
Crec que tots volem una bona escola pública, una bona concertada que recordo costa molt menys per plaça a les arques públiques, ja que una part es finançament privat i tant una com l’altra son complementàries i de lliure elecció pels ciutadans, sense que ningú els tingui que imposar quin model volem pels nostres fills. Respecte les privades, evidentment pertanyen a una el·lit que pot assimilar el seu cost i que per tant son perfectament licites per la part de la societat que s’ho pot permetre i suposo no ha de tenir cap vergonya pel tema. En aquest apartat també hi cabrien les escoles que segreguen per sexes per exemple, segurament una anomalia en el segle que vivim, però un model respectable en qualsevol cas i que no obliga a ningú a seguir-lo més enllà dels que trien aquesta opció.
En definitiva, jo vull una societat lliure en la seva elecció i on l’ensenyament sigui de qualitat en qualsevol de les seves opcions, sense estigmatitzar qualsevol d’elles, més que res per recordar que la meva llibertat acaba on comença la de l’altre, i sembla que n’hi ha que no ho tenen molt clar.