ELS GRANS DEMOCRATES

Ho sento, però no podem admetre lliçons de democràcia d’aquells que precisament no la respecten i utilitzen com a arma per les seves finalitats. Aquests dies tenim Àngel Ros, Garcia Albiol, Iceta o Albert Rivera per exemple que en donen una gran prova sense cap tipus de rubor.

Àngel Ros, alcalde de Lleida, aquell que es donava com a sector nacionalista del desaparegut PSC i que viu segrestat a canvi de la cadira consistorial amb Ciudadanos, ja ha mostrat com ha faltat al respecte a la llengua catalana obeint les tendències xenòfobes amb ella del partit que el sustenta i ara es torna a cobrir de gloria deixant arraconats a les víctimes de l’horror franquista, dient que le plaques amb el jou i la fletxa amb molts immobles, hauran de ser els mateixos veins o propietaris qui les retirin ja que no hi destinaran cap euro públic. Un oblit de la llei de la memòria històrica, un altre col·laboració amb l’estafa de la transició per amagar els crims de la dictadura i de pas un altre concessió als seus companys de viatje a la Paeria, realment fa llàstima.

El president de Ciudadanos Albert Rivera lamenta que Junts pel Sí ni tant sols respecta la llei catalana i actuen en contra del Consell de Garanties Estatutaries. En referència a la modificació del reglament demanada per presentar lleis amb lectura única per un sol grup i pel que fa al Pressupost. De fet altres personatges com en Millo, Iceta o Albiol han posat el crit al cel acusant de falta de democràcia, autoritarisme i mesures amb destinació als Tribunals.

Realment trist, veure com els que no respecten la democràcia i el clam popular on resideix la sobirania, intenten capgirar la situació nomes amb la finalitat de impedir la decisió sobre el futur de Catalunya per part de la societat catalana. Evidentment ja ho saben, però val la pena recordar que les recomanacions del Consell de Garanties Estatutaries no son vinculants, suposo que saben que vol dir això, apart no qüestionen cap partida destinada al mateix referèndum. Pel que fa a la modificació del Reglament, més enllà de la motivació es el mateix que ja es efectiu en la majoria de Parlaments autonòmics o al mateix Congreso de los Diputados sense cap escarafall.

Cinisme i perversió dels termes que no aturaran la democràcia, però que no evitaran que segueixin fent el ridícul un dia si i un dia també.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*