DESAPARICIÓ VOLUNTÀRIA
El nou protocol de relacions entre PSOE i PSC, deixa a la pràctica una dissolució del segon sense remei. En Miquel Iceta ha acceptat renunciar a la seva autonomia i fa bo aquella dita que li hem sentit “el pitjor acord, és el no acord”. Vinculació total, poder votar als Congressos del PSOE, son la gran recompensa per finiquitar el seu partit a Catalunya.
Correspondrà al PSOE la definició dels assumptes de rellevància, així com aquells que excedeixen de l’àmbit català. El Comite Federal PSOE serà l’únic òrgan de decisió amb la presidència a la Generalitat amb l’afegit que les aliances al nostre territori seran consensuades per les dues parts. De fet el PSC ha defensat davant els mitjans que no perd autonomia, sinó que enforteix la relació entre els dos.
Un partit amb clara decadència i un pes poc important al nostre Parlament, i on nomes l’area metropolitana de Barcelona i la ciutat de Tarragona manté amb un nivell institucional o de poder important, ha signat avui definitivament la seva capitulació com a entitat propia. La que passa a ser sucursal del PSOE a Catalunya sense cap rubor pels seus líders i militant renuncia al seu caràcter propi i deixa en mans alienes les decisions important, fins hi tot les investidures del President Català, cal dir per exemple que amb aquest protocol, el President Montilla no hagués arribat al càrrec. La única moneda de canvi, poder votar en els Congressos del PSOE, una cosa que contradiu la frase d’Iceta, ja que el pitjor acord no es el no acord, es precisament un mal acord i aquest signa i deixa enrere discrepàncies, inclus vots diferents a Madrid i qualsevol indici de veu pròpia substituïda per fer-se perdonar, molt típic del català acomplexat i perdre tot el poder de decidir. De fet res estrany en un partit contrari al dret a decidir i favorable a la submissió sense matisos.
Definitivament han perdut el nord. Una decisió que més enllà de quotes de poder individuals en el seu partit mare per determinats dirigents, deixa orfes una part dels seus militants i votants. Alhora la seva desaparició com a partit català els porta a un precipici que ja no crec els preocupi massa.
Aquell rumor molts cops sentit de la creació dun PSOE a Catalunya en paral·lel al PSC, ara ja no te sentit, ja el tenen i ha vingut per quedar-se sense mascara i sense cap tipus de vergonya.