ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CANVIS A LA CARTA

La justícia o els gests polítics a l’Estat espanyol son diferents en funció del receptor. No es una novetat, però el procés ho deixa molt més cruament en evidència. Em podem posar uns quants exemples:

A la Conferència de Presidents autonòmics, Rajoy descarta qualsevol tipus de relació bilateral amb Catalunya com li reclama el President Puigdemont. Alhora Ines Arrimadas des de Catalunya ens diu que demanarà una reunió amb el President espanyol per explicar-li els problemes dels catalans, que es veu ella sap en exclusiva. Per cert això es veu que no es bilateralitat, nomes quan l’interlocutor es de la majoria independentista del Parlament de Catalunya.

El gran, meravellós i estratosfèric acord de la Reunió ha estat la promesa d’un nou sistema de finançament pel 2017, i per això una comissió d’experts ho estudiarà, tal com diuen els manuals polítics, si vols fer veure que fas alguna cosa amb un tema sense fer res, cal crear una comissió. De fet recordo un sistema que ja es prometre renovar el 2014 i el més calent a l’aigüera, alhora comunitats espanyoles reclamen no sortir del guió de l’harmonització, altrament dita “cafe para todos”, on curiosament territoris com Catalunya, sempre en surten escaldats. Aportar més significa rebre menys, una equació perfecta sobretot pel que aporta menys. De fet el famós espoli fiscal ja crònic es un dels motius més poderosos de l’independentisme, que veu com el nostre esforç no es pot veure reflectit amb els nostres serveis, molts cops de tercera amb un exemple ben clar com Rodalies.

Ahir veiem les preguntes del fiscal a Joan Coma sobre la truita i els ous, amb un diàleg esperpèntic sobre les seves vinculacions amb la violència. Com que la hemeroteca es traïdora a la roda de premsa del Consell de Ministres espanyol l’any 2013, Soraya Sáenz de Santamaria en referència a la llei de l’administració local i autonómica i la petició d’un esforç de generositat al Partit Socialista va utilitzar l’expressió “Para hacer una tortilla hay que romper los huevos”. Per tant encara espero veure com la Guardia Civil deté la vicepresidenta a casa seva i la porta directament a l’Audiència Nacional a declarar per la seva violència esfereïdora.

Son nomes uns exemples, però deixa ben clar que tots som iguals, però alguns més iguals que d’altres. Es l’estructura estatal de sempre on hi tenim el pitjor paper.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.