ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS ESTATS IMPOSSIBLES

La idea de que avui en dia ser un Estat no es res i alhora es impossible sempre ha estat damunt la taula.Recordo el lehendakari Urkullu fa pocs dies deia que la independència en un món globalitzat es pràcticament impossible, o les vegades que hem sentit que son anhels de segles passats, o també quan ara veiem amb un cinisme esfereïdor com es parla d’una reforma constitucional que inclogui un reconeixement per Catalunya i un nou sistema de finançament ignorant el que el poble de Catalunya ha demanat.

Vull dir amb això, que com a bona tècnica de màrqueting cal repetir un i altre cop una idea perquè bona part de les societat l’agafi com un totem inalterable, fruit de la negació a pensar per un mateix i rebre tot fet amb comoditat i per alegria del sistema, aquell que últimament a cada resultat en el vot ciutadà pren un disgust i el desacredita, per molt que sigui reactiu a una situació concreta provocada pel mateix en forma de crisi a un ampli sector de la població i el via lliure a la classe política.

Realment la crisi de valors que ens ha portat el sistema capitalista implantat es alarmant, no perquè sigui dolent en si mateix o perquè hi hagi fórmules alternatives que tots acabem veient pitjors, però qualsevol sistema es reformable i adaptable al que demana una societat amb uns mínims valors de coherència i responsabilitat i recuperar la llibertat de la població per decidir amb els temes que realment incideixen en la seva vida, i la funció dels seus representants que han de ser simplement això i mai han d’oblidar a qui serveixen realment, no a la multinacional de torn o poders fàctics diversos,sinó a la mateixa gent. Potser es utòpic però no per això ho hem de reivindicar.

Pel que fa al tema Estat, esta clar que la sobirania poc te a veure amb la de fa dos segles, ja que un món interconnectat per lògica cedeix espais de poder o els comparteix per adaptar-se en aquest context, però de cap manera deixa de tenir sentit un Estat, i encara més els de dimensions petites com Catalunya i que es demostren més eficients per la societat que regeixen, ja que la seva cohesió es més gran. Urkullu no te raó, si que ho te en el context basc on treballa i on hauria de fer reflexionar aquelles banderes basques que veiem molts cops en manifestacions independentistes, quan la seva societat no ha activat aquesta opció de manera majoritària, potser apart de les simpaties cal obrir els ulls, en definitiva visió d’Estat.

La llibertat d’un poble a escollir el seu futur si una part amplia de la seva població ho demana com es el cas no pot ser bandejada ni ignorada amb reformes constitucionals que ningú ha demanat, que vol dir un reconeixement, un homenatge a Catalunya, i que vol dir un nou sistema de finançament, perpetuar l’espoli fiscal de sempre en versió 2.0, en definitiva un insult a la població.

No hi ha estats impossibles, hi ha interessos que els volen fer impossibles i aqui plora la criatura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.