MADRID INDEPENDENT
La presidenta de la Comunitat madrilenya, Cristina Cifuentes diu que els madrilenys estan pagant 3 mil milions d’euros per la sanitat, educació i d’altres serveis dels andalusos. La reacció ha estat podríem dir feble.
Susana Diaz diu simplement que es mentida i que la seva comunitat rep 109 euros per habitant menys que Madrid i critica anar contra la igualtat i la unitat del país. Ciudadanos, IU, Podemos i el PSOE ja han criticat la presidenta madrilenya. De fet ja s’ha ironitzat amb una petició del PP demanant la independència de Madrid.
La pregunta es clara, ho podeu comparar quan des de Catalunya han sortit veus reclamant els greuges i insinuant l’esforç econòmic català en comparació amb comunitats com Andalusia, nomes receptores sense fí. Recordo que fins hi tot es va amenaçar amb acudir a la justícia i per descomptat tot tipus d’insults contra Catalunya i la seva insolidaritat.
És curiós veure com ara les reaccions han estat sense cap similitud i res a veure. No hi ha dubte que la igualtat que reclama Susana Diaz no la garanteix un sistema de finançament força insolidari on els que més aporten com Catalunya son castigats i els que més reben com pot ser el cas andalús son els més afavorits. Aquesta sola singularitat ja deixa veure l’engany del sistema. Per exemple a Alemanya podem veure com cada regió o land un cop aportat i rebut es manté en el mateix nivell com seria normal.
De fet ahir el President Puigdemont va tornar a aprofitar la llista de greuges davant el monarca espanyol, i sobretot un de molt preocupant, la falta d’inversions alarmant i premeditadament feta per l’Estat que perjudica seriosament el desenvolupament de Catalunya i les inversions al mateix territori, en forma de noves empreses, més competitivitat i llocs de treball, en definitiva un millor estat del benestar. No hi ha excuses, any rere any el pressupostat amb inversions i executat es escandalós i el nivell d’inversió en infraestructures amb el que anomenen motor de l’Estat es de vergonya. Una contradicció en si mateixa.
De fet ningú dona indefinidament sense res a canvi. Els territoris que reben d’altres solidaris, es per poder sortir del pou on estan posats, al cap de molt de temps sense canvis, ja no es solidaritat, es frau, i les estructures de l’Estat son molt d’això.
Per tant Cifuentes i Diaz, ja n’hi ha prou de disfressar una realitat que tots sabem quina es.