ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL SISTEMA GIRATORI

Una vergonya i perversió del sistema, es el que anomenem les portes giratòries. El darrer cas el Ministre Fernadez Diaz. Desprès dels escàndols per utilització del seu càrrec per conspirar contra l’independentisme i mil i una maquinacions amb informes falsos i lluita antidemocràtica, afegit a la reprovació de la cambra.

Desprès d’aquest currículum, i amb el nou Govern espanyol ja en marxa, ha caigut del mateix, però com es normal en el sistema espanyol, cal buscar un nou lloc de responsabilitat per ell, o de poca però amb un sou a l’alçada com a recompensa. Primer es va proposar com ambaixador al Vaticà, cosa que l’Estat Pontifici no va mirar amb bons ulls. Ara calia trobar una Comissió per presidir a la Cambra, amb la d’Exteriors que finalment no va gaudir del suport dels partits, i amb una dada esfereïdora, no sap cap idioma en una comissió d’exteriors, vertaderament espectacular. Posteriorment a la comissió mixta del Tribunal de Comptes que també ha seguit el mateix camí veient els Populars que no obtindrien els suports necessàris. Finalment ha obtingut la presidència de la Comissió de Peticions, donant de baixa l’actual i saben què es l’única que no s’elegeix per votació, sinó que es designada pel grup majoritari. Feina feta i una nova col·locació.

Un espectacle dantesc i que denota els nivells democràtics del sistema espanyol. Una corrupció i una vergonya que la ciutadania no mereix. Veiem com els presidents i alts càrrecs acaben els seus mandats i son enviats al cementiri d’elefants anomenat Senat, a alguna Comissió sense solta ni volta o al Consell d’Administració d’alguna empresa de l’IBEX 35 com assessors o ves a saber que per pagar els serveis prestats a cos de rei.

En aquest cas Fernàndez Diaz, recordo un ministre reprovat per tota la cambra i ara amb premi com qualsevol altra, dona idea del drama que estem parlant. Aquest es l’exemple del que la nova República Catalana mai pot seguir. Recuperar els càrrecs polítics com a servidors públics per un temps limitat, amb la meritocràcia com a lema, i posteriorment tornar a la vida privada amb la feina feta.

Aquest sistema que es protegeix a si mateix i s’allunya de la societat que representa es qualsevol cosa menys un sistema democràtic amb cara i ulls.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.