EL FEIXISME SOCIOLOGIC
Un gran exemple, de com el franquisme sociologic i les seves estructures ho van deixar tot lligat després de la mort del Dictador ho podem veure amb l’exposició de simbològia franquista al carrer amb total normalitat. El cavall amb el dictador damunt davant del Born es un insult a la memòria i a les victimes i te molt de contrast amb el que passa en altres llocs d’aquest planeta.
Efectivament, alhora que Austria enderrocarà la casa on va neixer un altre gran monstre de la humanitat, Adolf Hitler precisament per evitar la peregrinació de persones amb aquesta mentalitat feixista i xenofoba, o per exemple a Alemanya es prohibida la simbologia nazi als carrers, ens trobem com l’Estat espanyol segueix ancorat en el passat. Una fundació en honor al Dictador rep subvencions públiques, el partit del regim dictatorial, la Falange es perfectament legal, el partit de Govern a l’Estat encara no ha condemnat el franquisme, tampoc ho ha fet l’Estat, alts càrrecs de la Dictadura han exercit carrecs de poder a la Democràcia sense cap vergonya, es deneguen les extradicions demanades des d’Argentina per jutjar torturadors coneguts, igual que els morts enterrats a les voreres de les carreteres que segueixen al mateix lloc, en contrast al gran mausoleu del Dictador, el Valle de los Caidos en plena forma i per exemple la simbologia franquista es pot veure per moltes ciutats sense cap recança. Tot un contrast d’aquella “Una grande y libre” que ara han actualitzat negant el dret a decidir dels catalans.
Per si no fos prou, a Barcelona, l’estatùa del Dictador al Born per ordre de l’èquip municipal de Colau ha posat la cirereta. Res a dir per l’exposició que pot tenir el seu interés, però el lloc triat i el que representa, aquella derrota de 1714 i la perdúa de llibertats, no admet exhibicions de Dictadors sanguinaris com aquest. Si afegim, com deia abans el tracte a la Dictadura i la seva versió 2.0 en forma de transició democràtica a l’Estat, deixa les víctimes un cop més i sobretot la dignitat d’aquells que creuen en els valors de la democràcia i la llibertat del poble un altre cop sota terra.
No hi veig disfressa possible per justificar aquesta decisió, i demostra que cal encara una consciència clara del significat de cada gest i cada acció amb un lloc del planeta on la memòria historica sembla escrita nomes per una part, i on la llei per anul·lar els judicis franquistes, un altre vergonya de l’Estat al nostre Parlament en pot ser un bri d’esperança.
Com deia aquell, tot va quedar “atado y bien atado”.