ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES NO RESPOSTES

En el debat d’ahir dels candidats a les eleccions espanyoles a la Televisió Catalana en podriem destacar diverses coses, però m’agradaria incidir en l’habilitat i perquè no dir-ho la falta de respecte a l’electorat i el cinisme com a comportament per no respondre les preguntes amb tota la normalitat.

Podem trobar alguns exemples ben clars, si comencem per Meritxell Batet del PSC, per cert en una línia tant grisa com la caiguda lliure del seu partit, al final se li va preguntar perquè pensava de les declaracions de xenofòbia anticatalana de Susana Diaz i tant sols contestades breument per Miquel Iceta. Donç be la cap de llista davant aquesta pregunta clara ens va sortir amb la seva aposta tronada per una reforma federal de la Constitució sense contingut real i amb el generalisme per bandera i suposo va deixar l’oient exactament igual. Una presa de pel que els votants siguin del partit que siguin no es mereixen.

El campió en aquest apartat va ser en Xavier Domenech de En Comú Podem que va ser preguntat diversos cops el com s’ho faran amb el referèndum amb PP, PSOE, Ciudadanos i el Tribunal Constitucional en contra. Mai va haver resposta. Tant en Gabriel Rufian com Quico Homs van insistir sense trobar res més que retorica i fugides d’estudi, arribant al límit de la repetició sense sentit, ja que la veritat no hi ha resposta. Un altre flac favor a la població catalana que mereix saber les propostes i la seva manera de portar-les a la pràctica, i no fer volar coloms sense sortida com un truc electoral que no ens porta enlloc perquè senzillament es irrealitzable.

En un apartat posaria a Juan Carlos Girauta de Ciudadanos intentant defensar les paraules de l’Albert Rivera en el sentit que es partien la cara a Catalunya per parlar en castellà. Una nova perla mesquina que com es normal no va tenir justificació i dit sigui de pas es una burla al candidat per Catalunya que coneix perfectament la realitat que es com es i no com voldrien que sigui.

En definitiva, l’art de la política mereix l’art de la paraula i les respostes argumentades a totes les preguntes per molta incomoditat que provoquin. Es el nivell que tenim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.