ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL JOC ESPANYOL

Aquest acord anunciat a bombo i plateret entre PSOE i CIUDADANOS es la volta del cercle que ens faltava veure. Des dun punt de vista polític Albert Rivera ha estat molt habil per no quedar fora de joc i posar les seves propostes damunt la taula i presentar les seves credencials com home d’Estat capaç de pactar a diferents bandes en benefici de l’Estat.

Hi ha 5 condicions que han sorgit damunt la taula com son: Suspensió dels aforats, rebaixar el número de signatures per una ILP a la meitat, despolititzar la justícia, suprimir les diputacions i limitar a vuit anys el President de Govern. Tot això amb una reforma constitucional express que ho faci viable. Pedro Sànchez segurament molt pressionat per diferents sectors, i en especial pel sector de l’IBEX 35 ha triat aquest camí davant les propostes d’un PODEMOS que el tarannà de partit poc democràtic com es el PSOE no podia acceptar i que no lligaria amb la defensa de la unitat d’Espanya per damunt de tot, una especie de la “Una grande y libre” actualitzada.

El fet es que les propostes sonen a nova política i regeneració democràtica, i potser uns Populars assetjats pels casos de corrupció podrien permetre anar endavant amb una abstenció per altra banda necessària per arribar a bon port. Aquesta o la de Podemos, que hauria de justificar moltes de les seves línies vermelles en cas d’acceptar aquest paper que semblava anava destinat a unes noves eleccions que podrien comportar una OPA a la part esquerra i el costat socialista per assaltar el primer lloc en aquest espai i poder negociar amb molta més força. Segurament la corda ha estat tant tensa que les estructures estatals mai la suportaran.

Queda un tema pendent, Catalunya. Alguna proposta, alguna mesura, la resposta es cap. No tenim dret a Referèndum, ni a ser escoltats. La població ignorada i les nostres demandes també. Una reforma constitucional de pa sucat amb oli per vendre fum, i la democràcia, la força del vot i els problemes polítics al calaix tancats amb clau per sempre més.

Aquesta es la recepta que un cop més ens espera. La diferència es que el context es diferent i la constatació de que el mur un cop més es tanca i espero la constatació per part dels que volien resoldre això com es norma en una cultura democràtica i de veu al poble respectant els seus drets, que hem de seguir el nostre camí sense esperar res de camins que estan tancats amb pany i clau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.