LA MATEIXA PEDRA
Suposo que tots recordarem a Zapatero i aquell famós “Apoyare el Estatuto que salga del Parlament de Catalunya”. Ja sabem el final, retallada rera retallada, la voluntat del poble a les urnes deslegitimada i el President català Maragall liquidat de la vida política.
Dic això per les últimes ofertes de Podemos que vam sentir ahir per pactar. Un referèndum que ha anat oscil·lant amb el temps i que ara es presenta com una proposta ferma per qualsevol pacte amb Pedro Sanchez. Ens diu que van guanyar a Catalunya i el País Basc amb aquesta promesa i per tant el Ministeri de plurinacionalitat ha de ser l’artifex del mateix. No es línia vermella ja que diuen estar oberts a noves propostes i volen parlar amb Ciudadanos. Per la seva part Xavier Domenech vol com a mínim l’abstenció de DIL i ERC apuntant altres propostes com elements simbòlics que posin de manifest la plurinacionalitat com fer constar la nacionalitat catalana als DNI o les matricules dels cotxes. Per la seva banda el PSOE ja ha dit clarament no a cap proposta de Referèndum. Per cert cap notícia del deficit fiscal català en les propostes.
En el context on ens trobem i valorant el discurs oficial espanyol respecte a la democràcia i als drets dels ciutadans, inclosos els catalans, s’ha de valorar que aquestes propostes son entrar en aquest segle de cop i fugir d’aquest immobilisme i falsa democràcia tacada encara de periodes foscos que millor no recordar.
Dit això. Entrem a la tàctica política. Podemos sap perfectament que PSOE, PP i Ciudadanos mai acceptaran un Referèndum per Catalunya, ja el van rebutjar en el seu dia quan es va demanar a Madrid el traspàs de la competència estil a l’escocesa i ens ho recordan cada dia, que no tenim dret a decidir. Fa riure quan sentim Pedro Sanchez dient que vol formar un Govern de Progrés, quan per altra banda nega la democràcia més elemental, aquest es el progrés que ens volen vendre.
Iglesias sap que si no hi ha acord de Populars i socialistes les eleccions seran inevitables i en sortirà afavorit com marquen les enquestes. Posar el llistó tan alt en unes negociacions nomes pot significar que no esperes res de les mateixes. Per altra banda veiem com ja no es una línia vermella, cosa que fa veure que pot passar el mateix que l’altre promesa de grups propis per tots els partits integrats a Podemos i que ja va caure en el seu dia. Cap proposta de finançament i el deficit crònic català, mesures simbòliques que anys enrere podien ser significatives i ara francament no tenen cap importància, ja que parlem d’un altra cosa i un altre llenguatje.
En definitiva un Apoyare en versió moderna que es valora perquè la música sona millor, però res que haguem de negociar, ni que signifiqui cap suport. La reforma constitucional es impossible per les majories i tràmits a realitzar.
El nostre camí ha de seguir i com a poble no podem caure a la mateixa pedra. El nostre objectiu es la independència i el poble ha donat el seu aval als nostres representants. Aquesta es la realitat.