LA REALITAT I LA DEMAGOGIA
Ahir vam veure a la Televisió Pública catalana com el Vicepresident i Conseller Area d’Economia catalana Oriol Junqueras ens parlava dels nous pressupostos i va deixar clar que no seran els que els catalans necessiten i es mereixen, alhora que no podrien ser expansius. No els presentaran si no hi ha garantia de la seva aprovació i va rebutjar per exemple modificar l’impost de successions ja que tindria un impacte de baixada a la recaptació.
Va ser una exposició didactica i amb to de professor universitari, però que posava damunt la taula la crua realitat catalana, una nul·la capacitat de generar nous ingressos, tots vetats per l’Estat, el drama del deficit fiscal i el maltractament del FLA sobre Catalunya, alhora que l’arbitrarietat que aplica l’Estat amb els límits de deficits marcat per la Unió Europea i que recauen fonamentalment sobre les autonòmies i no sobre l’Estat central.
Amb aquest panorama hem de sobreviure, i va presentar la futura República Catalana com la sortida per poder actuar amb normalitat, generant els nostres ingressos i amb la nostra recaptació sense espoli poder atendre les necessitats de la societat catalana i generar riquesa amb les inversions necessaries en infraestructures tant abandonades per l’Estat en territori català amb l’exemple del Corredor Mediterrani com a gran paradigma.
Des del punt de vista entenedor, tant pel to com per la vocació professional d’en Junqueras va ser un encert la seva exposició. Un drama que ara hauria de fer rectificar i avergonyir a tots aquells que han estat criticant un brillant economista reconegut a nivell mundial com en Mas Collell o el mateix Govern anterior amb la cantarella de les retallades obviant la realitat. Ara des de l’Esquerra i sobre el terreny veiem com la critica s’ha convertit amb acceptació i amb un discurs similar a l’anterior.
De fet la gran batalla de les retallades i la culpabilització del Govern de la Generalitat ha estat per part d’alguns grups el gran triomf de la demagogia interessada i la mentida compulsiva aprofitada per altres fins molt diferents. El tema crec que es força clar, la Generalitat depén del crèdit dels nostres propis diners per part de l’Estat espanyol i amb nul·la capacitat per generar nous ingressos que son enviats directament al TC. No cal ser un geni de l’economia per entendre aquesta equació tant senzilla. Es pot discutir si les retallades es podien fer tal com han anat o amb alguna modificació, però no les mateixes. Omplir-se la boca de despesa social quan la situació es la que es no es de rebut i es indigne de qualsevol formació.
Si volem un pressupost expansiu ens cal un nou Estat, el nostre.