PRIMERES VALORACIONS EN CLAU CATALANA
Ja tenim una nova fita passada, una fita que ha tingut als partits com a protagonistes i que ha amagat en part la vergonya del 27S que encara pot ser més gran si aquest proper diumenge la resposta es no, recordem 3 de les 4 propostes de la CUP van en aquest sentit i tornem a unes eleccions autonòmiques, aquest cop sí al mes de març, suposo amb un electorat demanant responsabilitats, enganyat, desencisat i sense referents per dipositar la seva confiança. Un paratge dessolador de conseqüències imprevisibles.
La inestabilitat ara es traslladarà també a Madrid, ja que no es veuen aliances clares per formar un Govern, encara que jo aposto per l’anomenada gran coalició a l’estil alemany dels dos grans partits com a formula. Altres opcions es veuen molt complicades per la malgama de partits a formar-los. Una cosa es clara, prop de 250 diputats dels 350 son contraris al dret a decidir i molt menys a l’instrument del referèndum, una dada per reflexionar. De fet els que diuen estan a favor com Podemos, ja veiem que en el primer discurs de valoració de nit electoral parlan de reconeixement d’un estat plurinacional en una reforma constitucional, però el referèndum no apareix al vocabulari, aquest reconeixement ja portem i per diverses formacions prop de 40 anys escoltant i com sabem el més calent a l’aiguera.
Un altra valoració inicial seria el resultat d’Esquerra i DIL, 17 diputats que suposo haurien de tenir clar que no van a pactar res que desnaturalitzi el full de ruta cap a l’Estat propi, nomes un referèndum impossible ara per ara seria una alternativa, amb garanties, el proper any i acordat sense paranys. Per tant espero no veure diputats dits independentistes donant suport a Governs en nom de les esquerres, les dretes o altres histories a canvi de res. El peix al cove versió 2.0 seria tant trist com ineficaç.
Per altra banda, la suma dels dos deixa més de 500 mil votants de Junts pel Sí perduts, que han optat per l’abstenció o per altres formacions. Una dada per fer reflexionar aquells que defensen les candidatures per separat i els missatges de sobiranisme dividits com a preferència.
Tanmateix, deixem clar un cop més el context i de que anaven aquestes eleccions, que no eren el plebiscit del 27 S, ni cap segona part de res. Per tant en referència al missatge de la CUP que ja demana pel resultat d’avui un canvi de candidat més a l’esquerra que no sigui Artur Mas. Una curiositat havent demanat l’abstenció i amb la ceguessa de que no es un procés de partits, sinó de país. Aqusta reflexió també es valida per aquells votants de partit que amb clau de partit ja demanen canvis de lideratge oblidant el procés global de país. Un perill que sabiem podia passar i que encara ens pot afeblir més. La ceguesa partidista te aquestes contraindicacions.
En definitiva, ara be la nostra guerra, la que nomes podem perdre nosaltres, i aquí la responsabilitat es de tots, i sobretot el respecte als 2 milions de persones que esperem pacientment les misèries dels nostres representants escoltant cada dia qui la diu més grossa, sense pensar en el nostre futur.