EL PLA DE XOC
La prova del xou mediatic amb el famos 3% de CIU i els escorcolls televisius per part de l’Estat es una mostra més de les clavegueres de l’Estat contra el procés. No podem anar amb el lliri a la ma. Cal un acord i començar la desconnexió amb visualització per totes bandes. La guerra bruta no ens afavoreix. Cal recordar que ja fa 10 anys el President Maragall va citar el 3% i encara no s’ha demostrat res. Per altra banda que els mitjans espanyols ho publiquessin abans de procedir a l’escorcoll dona idea de la intencionalitat, i per altra banda les dates escollides no son casuals ni el moment tampoc.
Crec que tots els partits han tingut alguna poma podrida en el cistell, ni ha que d’això n’han fet la normalitat i s’ha de perseguir i castigar. De totes maneres l’independentisme ara te majoria al Parlament i aquests fets es repetiran amb aquesta mena de caça de bruixes per desacreditar un resultat que no volen s’expressi tal com ha sortit i falsejar-lo amb mil i una històries.
El dilluns es forma el Parlament i la majoria ha de començar a fer la seva funció davant el menyspreu dels que han perdut i ara es presenten com a víctimes. A la gent de la CUP i de Junts pel Sí nomes dir que l’enemic no es a casa es davant nostre, que ho tinguin present i que aquest pla de xoc social nomes es podrà executar si som un Estat, no ens podem enganyar. La clau de la caixa i el poder de decisió fa fer política, la situació actual nomes permet sobreviure o malviure. Com diu en Pere Cardus no esperem res de l’altra banda i anem per feina.
El veritable pla de xoc
Pere Cardús Cardellach
Fugir corrent
Espanya té Arnaldo Otegi a la presó per haver impulsat en l’esquerra abertzale l’estratègia de defensar exclusivament la via pacífica. Espanya ha il•legalitzat partits per poder frenar un procés d’independència i de pau al País Basc i, en canvi, els partits feixistes tenen tota la llibertat del món per fer allò que els doni la gana. Espanya no ha volgut anul•lar el judici sumaríssim contra el president Lluís Companys ni n’ha condemnat oficialment l’assassinat en nom de l’estat espanyol.
Espanya no ha derogat mai explícitament el decret de Nova Planta que Felipe V –el parent del Felipe actual– va imposar a mata-degolla contra els catalans. Espanya reivindica dia per altre Gibraltar però no ha pensat mai a reivindicar el Rosselló ni la liquidació del tractat dels Pirineus. Espanya és un dels estats de la UE que incompleix i desobeeix més normatives i directives comunitàries i, en canvi, amenaça amb greus conseqüències qui incompleixi la seva llei. Espanya transgredeix la pròpia constitució i el seu govern incompleix sentències del Tribunal Constitucional.
Realment, no es tracta de fer el millor govern del món. No es tracta de pactar els millors programes de governabilitat de la nostra història. Es tracta de fugir corrent d’Espanya sense perdre ni un segon més. Vull dir que m’agradaria molt i, a la vegada, seria molt convenient que el govern que hi ha damunt la taula de negociació de Junts pel Sí i la CUP durés el mínim temps possible.
És clar que s’ha de pensar ben pensada la manera de tocar el dos. Val la pena d’encertar-la perquè no en tindrem gaires més ocasions. Però convé fer una desconnexió ràpida i valenta. No hi ha plans de xoc contra la pobresa sense independència. No hi ha transformació democràtica dins la gàbia autonòmica. El veritable pla de xoc és aquest: desconnectar a tot drap. Aquesta és la clau que obre tots els panys.
Que a la CUP no li agrada Artur Mas? No ho discutiré. És legítim i tenen les seves raons. Però si és així, la millor cosa que poden fer és acordar el calendari més curt possible per a la desconnexió. Mas va dir que portaria el procés fins al final i plegaria. Si no volen Mas, que facilitin la fórmula que escurci més el període de desconnexió.
Com més va més convençut estic que el temps corre contra l’independentisme. Cal aprofitar el moment. I aquest compàs d’espera no beneficia ningú. Tan sols beneficia l’estat espanyol, que activa totes les armes a l’abast per mirar de crear desconfiança i desestabilitzar la majoria independentista. A qui pot interessar d’allargar aquesta situació?
L’objectiu del nou govern i de la nova legislatura ha de ser que durin tan poc com sigui possible. Si duren sis mesos, millor que no pas nou. No hi ha negociació possible. No pas abans de la ruptura legal amb l’estat espanyol. A Espanya i a Europa ningú no mourà ni un dit fins que la independència no sigui una realitat. Per tant, no ens entretinguem, que hi ha massa problemes i prou greus per a resoldre i necessitem les eines d’un estat propi.
Enllestim de pressa, que l’edifici on es fa la negociació cau a trossos, té goteres i s’acosta l’hivern. Un govern i una legislatura breus, una desconnexió a bon ritme, un poble alçat i disposat a combatre, i un futur per construir.