CONSTRUIR LA REPÚBLICA CATALANA
La fase on ens trobem, no es nova, recorda aquells mesos llargs esperant acord per fer la Consulta o per acostar posicions per convertir les eleccions catalanes en un vertader plebiscit sobre la independència. Dies llargs de frustracions i nervis que finalment es van resoldre com no podia ser d’altra manera. Ara que ja tenim un aval democràtic, que tenim una majoria tant Junts pel Sí com les CUP i qui es vulgui afegir poden fer moltes voltes però han d’arribar al mateix punt.
La conferència de la CUP va posar les seves bases per la negociació. Entenc com en qualsevol negociació que d’entrada el programa es de màxims i lògicament en una negociació les postures es van acostant a un punt mig que aglutini la majoria. De fet aquesta idea es vital. Al nou Estat que construim ningú pot quedar enrere, tothom te que sentir-se part implicada en aquest nou projecte i cap part per petita que sigui pot quedar desvalguda o abandonada, altrament començariem un nou Estat amb vicis vells i ja prou coneguts.
Com a segona idea, i ja amb un so més revolucionari, es la desobediència, començant pel TC espanyol com a clau de volta. NO hi ha dubte que un procés democràtic de desconnexió amb un Estat pot ser amb diferents velocitats, però un cop arrencat i saben que al davant hi ha un Estat que no vol negociar res, que nega els drets bàsics democràtics d’un poble i que les seves úniques actuacions seran judicials a cada pas que Catalunya doni, el moment de trencament es inevitable. De fet per coherència i visualització del procés, en un moment o altra els nostres camins s’han de separar i una legalitat ha de substituir un altra. Ningú pot pretendre fundar un nou Estat amb la base de la llei i els tribunals de l’anterior. Tots sabem que cada pas que el futur govern català doni amb aquesta direcció serà immediatament carn del Tribunal Constitucional i lògicament un cop la declaració solemne del Parlament marqui l’inici del procés, els passos han de ser ferms i mai esperant resolucions dels tribunals espanyols.
Crec que trobar aquest full de ruta amb terme mig que permeti avançar i trobar aquest punt exacte on la ruptura sigui un fet i inevitable a ulls del món i de la mateixa societat catalana no serà tant difícil. Entenc el pla de xoc precisament per protegir la gent més desvalguda amb aquesta crisi, al mateix temps la CUP també ha d’entendre que el seu programa anticapitalista ara per ara es minoritàri i que per tant en les primeres eleccions constituents el poble haurà de donar la seva validació als diferents models com en qualsevol democràcia.
Per últim, el qui, amb la figura del President de cap manera ha de ser un obstacle, com vam sentir ahir, el govern que piloti aquesta transició ha de ser dels millors i no hi sobra ningú, entenc que sobretot la nostra imatge internacional serà clau i el nostre millor actiu es el President Mas sense dubte al costat de gent diversa, que conjuntament han de dur-nos amb intel·ligència i decisió cap a un camí que ja no te retorn.
Com es va dir ahir. Disculpeu les molesties. Estem construint una República Catalana.