ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES AMENACES DE L’UNIONISME

Veient ahir el debat de TV3 amb tots els candidats, vam poder comprovar un altre cop com el principal argument dels partits unionistes, es la por i la mentida per fer-la possible. En efecte, vam comprovar com es posava en dubte alegrement que no es pagaran les pensions, com es repetia constantment que la sortida d’Espanya be acompanyada de la sortida d’Europa, o com ens reclamaven falta de dialeg per repetir la fòrmula de demanar més engrunes a l’Estat. Fins hi tot des de Ciudadanos es va dir que teniem moltes competències, i sobretot una cosa caràcteristica, no deixar explicar arguments a Romeva ni a Baños com a fòrmula per impedir el que vol escoltar la gent.

En aquests cinc dies que queden de campanya segur que en sentirem de molt grosses, i la por serà un element clau. Hem vist com fins hi tot la Patronal bancaria s’atreveix a amenaçar que no respectarà la voluntat popular i marxarà deixant Catalunya a la foscor.

Son accions que no tenen ni cap ni peus, ja que per exemple si un banc deixa perdre tota una societat de clients i negoci, cosa impensable, n’hi hauria vint més trucant a la porta per agafar el relleu. De totes maneres el sector de gent gran, tal com va passar a Escòcia es fràgil moltes vegades i pot caure en aquesta manipulació cinica de la voluntat popular i cal evitar-ho.

Veiem com en els debats l’unionisme en les seves diferents formes es irritant fàcilment i viu amb amenaces constants, que al ser rebatudes amb arguments senzillament no vol escoltar, es tracta de vomitat la bilis i embolica que fa fort. Un element com la corrupció es atribuit alegrement al partit del President com fets consumats i ens venen la seva rabia per la no presència del President Mas. Cal dir que el President Mas es el núm. 4 de la llista, i en un debat de caps de llista no hi te cabuda. Alhora potser caldria que aprenguessin les regles democràtiques i veurien que el cap de llista no te perquè ser el futur President, de fet votem les formacions i els parlamentaris i aquests escullen el nou President, es elemental, però com es normal no escolten.

Una preocupació es els diferents fulls de ruta de CUP i Junts pel Sí, no pot ser DUI el dia següent ja que ens conduïria al fracàs, ni segurament calen 18 mesos per fer la part final del procés, caldrà trobar un punt mig per tirar endavant i culminar la voluntat popular amb totes les garanties.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.