LA MANIPULACIÓ PER BANDERA
Veient el debat entre candidats ahir a la televisió, vaig poder comprovar com una bona part de l’argumentari unionista utilitzat per Ciudadanos, Populars, socialistes, Unió i en part per Catalunya no es pot va ser el de la nostra expulsió immediata d’Europa en cas d’independència. Un argument amb base a les declaracions recents de líders mundials i la d’ahir pel portaveu de la Comissió Europea en aquesta direcció.
Cal dir que per l’espectador sense referències i nomes escoltant el tall de veu de l’esmentat portaveu la conclusió era clara, i la defensa del contrari de Romeva semblava absurda. De fet els mitjans espanyols ja ho donaven a tota portada, com un fet irrefutable.
La realitat es tossuda i cal veure el context, els referents, la previa i el com es donen aquestes declaracions que pretenen sustentar uns fets amb un cinisme total. El primer que cal dir es que no hi ha cap tractat que posi res d’un cas com el català, ja que encara no ha succeit mai, per tant no queda contemplat. En segon lloc casos anteriors que donaven un tomb en el domini de la Unió Europea han estat resolts finalment sense problemes i tercer els Estats mai diran res d’un cas que encara no te un aval com seran les Eleccions del 27S i que ja demanaran solució a un fet consumat.
Dit això, i en aquest cas concret que parlavem, “Una Catalunya independent sortirà de la UE automàticament”. La pregunta d’un periodista del Pais era si la posició de la presidencia actual sobre la permanència a la UE d’una regió que s’independitzi d’un estat membre havia variat respecte la posició fixada al 2004 per Romano Prodi, sense esmentar Catalunya en cap moment. La resposta ha estat afirmativa. Davant la insistència si es quedaria fora, ell respón que els tractats ja no s’aplicarien en aquell territori i que passaria a ser un tercer estat i podria demanar l’ingrés de nou com era la posició de Juncker. Per part de TV3 se li ha demanat si cap estat membre havia demanat analisi oficial com poden fer, amb el que ha respost ja nervios que no, i que això era la posició del president de la Comissió. Recordo que ni Gran Bretanya ho va ver en el cas escocés, ni Espanya amb el català, ja que hauria obtingut una resposta oficial que sembla no els interessa.
Això demostra com es pot tergiversar una resposta i treure de context. Cal veure el rerefons i la diplomàcia espanyola vol titulars encara que no siguin el que realment volen dir.