LA DEMAGÒGIA DELS NOUS MOVIMENTS
Avui veiem una enquesta de El Periodico, o sigui podem intuir quina es la seva intencionalitat i cap on va dirigida. En aquest context intenta desmobilitzar el vot independentista, malauradament encara amb diverses incògnites per resoldre. Ens posa una candidatura diu d’unió d’esquerres “Catalunya en comú” com a marca que podria disputar la victòria a la llista on el President sigui visible. Al marge ens deixa per sota de la majoria en aquest suposit i molt justeta sense la candidatura fantasma abans expressada.
No hi ha dubte, que això no ha d’estranyar a ningú, sabem quin mitjà la fa, i que busca amb la mateixa. Encara que acceptant el joc de ficció establert el punt positiu es que les llistes independentistes son molt a prop de la majoria d’escons. Apart juga amb una llista d’esquerres inexistent i pel que veiem de moment de difícil execució. És estrany els números d’Esquerra molt inferiors als que les mateixes enquestes li donaven fa poc temps i amb una llista de la societat civil proposada pel President a l’aire, i unes candidatures encara per definir. Per últim un desgast mínim de la partició de CIU i uns partits classics unionistes que son molt dolents. O sigui que fins hi tot en els pitjors instants i amb enquestes cuinades sense miraments l’horitzó és bo.
Tanmateix i per veure aquests moviments que formarien la Catalunya en Comú, vam veure el líder de Podemos, Pablo Iglesias com amb el millor estil de la caverna ultra dreta espanyola “a mi no m’ensenyarà sobirania Mas que tè comptes a Suïssa”. La pregunta es si te alguna prova del que diu, la resposta es no. Per tant actua exactament igual que el nacionalisme ranci espanyol. No tenim dret a decidir i sobre la sobirania evidentment l’Estat espanyol i no Catalunya sí així ho vol fer. És una nova demostració del nivell democràtic d’aquests que es venen com a nova política i les vertaderes intencions respecte al nostre procés.
Un altre exemple el tenim amb Ada Colau, que ens diuen renuncia a l’Audi A6 de propietat municipal, per un Seat Alhambra, amb una operació d’imatge que res aporta al ciutadà. En primer lloc el primer es blindat i compleix amb els canons de seguretat establerts, si no s’utilitza que en faran, ès podrirà per obra i gracia de la demagògia. El segon cotxe no es blindat, també es alemany i necessitarà noves mesures de seguretat que acabaran afectant les butxaques dels ciutadans.
En definitiva cal explicar molt bé que la nova política es un nou Estat i no noves formacions que volen canviar tot per no acabar canviant res. Simplement operacions d’imatge i fre de l’Estat als anhels de la ciutadania catalana.