COMENÇA EL BALL
No hi ha dubte que entrem de ple en la fase final cap al 27 S, ara toca posar negre sobre blanc amb la màxima claredat possible les opcions que l’electorat disposa per votar per un Estat propi. No hi ha mitges tintes. Sí volem que això sigui un referèndum o un plebiscit en forma d’Eleccions no valen els dubtes. No ens ho podem permetre. De fet veiem més o menys de moment tres llistes, una a l’entorn de CDC, una d’ERC i una de les CUP. Ara caldria conjunció entre elles i el paper de la societat cívil en cadascuna, alhora i a ser possible deixar les marques dels partits al calaix i posar el país al capdavant.
A l’altre costat tenim uns Ciudadanos que amb la seva nova líder a Catalunya ens diu que vol una Catalunya on no importi on has nascut, comencem bé, hi estic completament dacord. El nou Estat serà de tots els catalans, sigui quin sigui el seu origen i la llengua que parlin. També tenim a un PSC en descomposició i un PP que ha volgut donar un aire de modernitat amb l’Andrea Levy, però les seves primeres intervencions han estat de traca i mocador, més jove, i teoricament més oberta però les mateixes idees i conceptes sense veure la realitat.
En un tercer bloc tenim ICV en terra de ningú, de fet segueixen dient que no accepten un referèndum d’aquesta manera, que traduït vol dir que no volen consultar a la ciutadania, ja que no hi ha altra manera de fer-ho. També tot el conglomerat de Podem, Procés Constituent i altres opcions que plenes de personalismes i amb un denominador comú, posen per davant una revolució social dins Espanya i deixant CIU fora, un odi irracional que no posa com objectiu la independència.
Pel que fa a la proposta del President, crec que es un altre exercici de generositat i caldria estudiar amb bona predisposició, alhora demanar algun gest al Sr. Junqueras, que ja es va desmarcar del 9N, reenganxat posteriorment, i ara ens presenta una llista amb l’esquerra com a eix i teoricament els mateixos objectius principals que la llista anterior. Podríem arribar a la conclusió que una gran llista apadrinada pels dos podria ser clarificadora i engrescadora i si cal sense la seva inclusió en la mateixa, però amb una cosa molt clara, no hi pot haver enfrontaments entre les llistes, i la sensació i l’esperit ha de ser tots a una, i encara la més important, el 27S decidim el més important que pot decidir una nació, si volem ser un nou Estat o no, res més. No decidim ni el model sanitari, ni el model de país, ni res d’aixó. Si barregem aquests temes seran unes eleccions normals i corrents, i seguirem sent una autonòmia pels segles dels segles.
Volem un referèndum i que ho entengui tothom, per tant fem-ho fàcil i el màxim de clar que ens dona la formula. De nosaltres depén.