ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

RODRIGO RATO: UN ALTRA PROVA DEL FUNCIONAMENT DE L’ESTAT

Aquest exvicepresident del Govern espanyol, i Director entre d’altres de la famosa Bankia, alhora que elevat als altars de la gran bonança econòmica espanyola, un exemple de gestió i eficàcia ha estat acusat de delictes de frau, blanqueig de capitals i alçament de béns. El seu despatx ha estat registrat i s’han endut nombrosa documentació, fins hi tot ha estat detingut unes hores. Un nou exemple de l’Estat espanyol construït al voltant de la corrupció i el frau sense rubor.

No hi ha dubte que es un cop dur pel Partit Popular, que sembla ha fet d’aquestes pràctiques una manera de fer i viure que ha conviscut durant molts anys a les clavegueres de l’Estat. Cal dir que l’altre gran partit espanyol li segueix les passes en aquest sentit, i nomes cal veure recentment el cas de l’ERE a Andalusia per veure la magnitud de la tragèdia.

Un sistema confeccionat i adaptat per fer d’aquests lladres de guant blanc i de l’us del diner públic desviat a unes quantes butxaques un mode de viure i de fer. Una corrupció que va quedar en evidència amb la llei d’amnistia fiscal on més de 700 personatges amb una miserable quantitat quedaven lliures de pecat, però alhora mostraven la magnitud de la tragèdia. Grans obres, subvencions europees, espoli a Catalunya i mil i una connexions entre el poder econòmic i polític han estat la carta de presentació d’un sistema podrit i que ja be de molt més lluny.

El cinisme arriba a grans límits quan s’ha utilitzat aquesta xacra per atacar a Catalunya i el seu procés independentista. De fet nomes cal veure les primeres declaracions de dirigents del Partit Popular sobre el cas apel·lant a la presumpció d’innocència, si ho comparem amb el cas del President Pujol sobren les paraules.

A Catalunya hi ha corrupció evidentment, però res comparat amb l’Estat espanyol, incapacitat per donar lliçons de res. Cada poble finalment tria el seu model, així hem vist models d’Estat molt corruptes que al assolir la independència no s’han alliberat d’aquest llast, però també n’hem vist d’altres exemplars i que han girat la truita com un mitjó. Nosaltres tenim una gran oportunitat d’assolir les plenes competències, de crear el nostre propi model, i de deixar enrere aquesta manera de fer, no la podem desaprofitar. Si ens quedem ja sabem el que ens espera, una foscor que no ens deixarà per molt temps que passi amb el Rato de torn.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.