ALBERT CORTES MONSERRAT

Ara li ha tocat al Candidat a l’alcaldia per Esquerra Repúblicana a Barcelona Alfred Bosch fer declaracions amb desitjos i semblava novetats per rescatar la llista única pel 27S que posteriorment han hagut de ser desmentits davant el rebombori i la confusió creades. Fa uns dies el Jutge Vidal també anunciava novetats en aquest aspecte pel juny o juliol i segons ells amb petits serrells per fer-ho possible.

Crec que no podem jugar la partida fent-nos trampes nosaltres mateixos i desencisant a la societat catalana d’aquesta manera. No pot ser que després de dos mesos de discusió partidista que ha provocat un refredament del procés, finalment s’arribi a un acord amb unes candidatures amb un full de ruta comú nacional, i sigui el tret de sortida de les plebiscitàries beneit per les entitats i partits, i que ara cada setmana algú torni a posar damunt la taula el que va ser rebutjat en l’acord global descrit abans. No es seriós, ni responsable, i algú hauria de fer veure als nostres polítics que ens hi juguem molt per anar fent el passarell d’aquesta manera.

Jo mateix soc partidari ferm d’una llista ùnica, com la que va proposar el President Mas, però un cop arribat a un acord on lògicament tothom fa concessions i s’arriba al comú denominador per anar endavant, això es el que tenim i ho defensarè. Per exemple tampoc era partidari de la doble pregunta del 9 N, però era l’acord de tots i calia donar-hi suport. No es pot anar confonent a la ciutadania, ni fer-la dubtar del caràcter de les properes eleccions, ni molt menys del format acordat per tirar endavant el procés. Es el que s’ha acordat i ara toca reforçar-lo i no entrar amb bucles tancats que van a la nostra contra.

En definitiva demanaria comptar fins a deu als nostres partits abans de parlar del 27 S, unificar criteris i discursos que donin confiança, i alhora encara que hi hagi les municipals a la cantonada no utilitzar aquests missatges i posteriors renúncies per possibles beneficis electorals que després podem pagar molt car i ens deixen una imatge trista i d’un rigor totalment soterrat que no ens mereixem.