EL MIRATGE DE LA NOVA POLÍTICA
Efectivament, l’efecte Podemos amb el seu portaveu i estratega de la formació Iñigo Errejon, ens diu ben clar que la decisió sobre el cas català, no és sols catalana, també és espanyola, i no reconeix la sobirania catalana. Es belluga entre dues aigües com per exemple Iniciativa, però sota la capa de renovació, la casta i altres paraules de manual de màrqueting, i concretament sobre Catalunya, els vells tics de sempre. En Francesc Puigpelat en fa una anàlisi prou acurada d’aquest fenomen pels que encara no han obert els ulls.
La incògnita de Podem(os)
Francesc Puigpelat
Afirma gent suposadament ament ben informada que les reticències d’Artur Mas a convocar eleccions anticipades a Catalunya vindrien de la por a la irrupció de Podem/Podemos al mapa polític català. Segons aquesta teoria, algunes enquestes indiquen que la formació de Pablo Iglesias podria arribar als 12 diputats, i que esgarraparia prou vots a ERC com per impedir que CiU i els republicans sumessin la majoria dels 68 diputats.
Bé: és una opinió acceptable, però bastant discutible. En primer lloc, perquè el ja assegurat èxit de la no-consulta del 9-N provocarà un efecte d’arrossegament molt fort sobre tot l’electorat sobiranista, i perquè el un hipotètic programa conjunt de CiU i ERC, que probablement inclouria la DUI, implicaria una gra polarització de l’electorat en torn a la qüestió de la independència.
I aquí passem a la segona qüestió. En unes eleccions d’aquestes característiques, amb un únic punt a l’agenda Podem té molt poc a oferir. La pregunta que se li farà a Pablo Iglesias i als seus, aquí i a Madrid, es repetirà milers i milers de vegades: “Esteu a favor de la independència, o no ho esteu?” Fins ara, el Podemos estatal s’ha mostrat contra la independència, però a favor del dret a decidir, de manera bastant semblant a Izquierda Unida o, a Catalunya, ICV. És a dir, ha evitat mullar-se.
Ara bé: arribat el moment de la veritat, Podemos s’haurà de decidir. Haurà de manifestar clarament, si està a favor o no de la independència, i aleshores començarà a patir en carn pròpia els problemes que ha tingut sempre el conglomerat PSC-PSOE, per ser alhora català i espanyol. Si Podemos es declara independentista, Pablo Iglesias serà massacrat a Madrid i perdrà opcions a les eleccions espanyoles de l’any que ve, que són les que de debò li interessen. Si Podemos es declara unionista, molta gent d’esquerra del Catalunya preferirà votar a opcions com ERC, les CUP o fins i tot ICV (segons com Herrera s’acabi decantant).
De forma que Podemos no és un problema per a Artur Mas i Oriol Junqueras, sinó al contrari: Mas i Junqueras són un problema (i dels grossos) per a Podemos, perquè l’obligaran a mullar-se en un territori enormement incòmode. És per això que no m’estranyaria que Podemos, al•legant dificultats logístiques i manca de temps i diners, renunciés a presentar-se a les eleccions més importants de la història de Catalunya. I ho faria perquè el seu objectiu és un altre: Madrid.