ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL PAS DEFINITIU

Aquest diumenge per boca de l’ANC i Òmnium la societat civil va tornar a parlar, la que de moment i majoritàriament es mobilitza, i que constata per lògica una clara majoria visible, de moment no creiem en els fantasmes de majories invisibles que alguns pregonen i que mai es veuen. De totes maneres hem comprovat en l’espai d’una setmana i en el mateix lloc la diferència entre enormement ple i mig buit, oi Sra. Camacho.

Tanmateix, una paraula va sobrevolar l’escenari molts cops “unitat”, aquesta es la clau de volta, la societat no ordena els nostres representants o al President que ha de fer, però expressa el seu clam que lògicament ha de ser escoltat per la representació política de la mateixa. La societat demostra que esta ferma, preparada i vol finalitzar el procés sense més dilacions, per tant estic segur convertirà la Consulta del 9 N en un altre cop d’efecte a nivell internacional i vol el proper pas i definitiu ben aviat.

El problema rau en aquest segon pas, i allò sembla tant difícil de posar el País per davant del Partit. El que hem començat a veure dilluns amb reunions a diverses bandes, i critiques al President per la decisió de la nova consulta en primer lloc, no es un bon començament. Que no volien fer una consulta doncs?. En que quedem, l’altre era inviable, l’Estat espanyol li feia, per tant topar contra una roca i utilitzar el victimisme no tenia cap utilitat. Ara podem fer una gran festa de la democràcia, i ja lligada amb el pas definitiu, cal blindar-la i fer-la el més semblant possible a un referèndum oficial, depèn de nosaltres i no caure en els paranys de sempre.

Tanmateix la segona part, es molt clara, un sol punt en el programa, persones dels partits i la societat civil, i aconseguir aquesta majoria parlamentària que units es més possible per la llei d’Hondt, i alhora enllestir les estructures d’Estat mínimes com l’Agencia Tributària per proclamar independència i negociar sobre aquesta base el repartiment de bens amb l’Estat i la nostra acceptació a nivell internacional amb les autoritats.

Cal aquest pas, i no seguir l’exemple de persones com Herrera i Camats dient que no aniran a votar. Aquests son els del dret a decidir i defensa del vot, potser una mica de responsabilitat i veure el que demana la societat no aniria malament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.