ICV: LA PUTA I LA RAMONETA TORNA
La campanya pel SI SI a la Consulta del 9 N ja es prop de començar, sembla que CDC, ERC i CUP la farien conjunta amb el paraigües de la societat civil. De totes maneres no sembla que tothom tingui tant clar que ara es temps de política en majúscules i de moments cabdals pel país que superen en molt qualsevol tàctica partidista de poca volada.
Efectivament, ICV no consultarà a la militància el sentit del vot de la consulta, i ho farà sobre la proposta de la direcció “de ruptura, però inclusiva”. Camats ho justifica com a democràcia interna, que la direcció faci proposta a l’executiva i Consell Nacional i aquesta sigui la votació a la militància. Descarta la campanya conjunta, ja que diu tenen raons o arguments diferents. Som lliures. Catalunya= llibertat, seria el lema que aniria conjunt amb el Votar per canviar-ho tot.
Realment, a aquestes alçades del procés no fa de bon veure tupinades democràtiques com aquestes, que donen a entendre més falses expectatives electorals que entendre que la situació no te res a veure amb el que hem vist fins ara, i cal estar a l’alçada de les circumstàncies. A 1 mes i mig del dia que hem de decidir el nostre futur no es pot estar jugant encara entre l’ambigüitat calculada i els recomptes electorals, es com ressuscitar la famosa puta i la ramoneta que semblava ja havíem acomiadat.
Ens parlen de democràcia directa, quan no es deixa triar a la militància amb el parany de la proposta que prèviament presentarà la direcció, no em sembla que sigui massa directa.
Ens diuen que descarten la campanya conjunta per raons diferents, crec que no estem parlant del país que volem, sinó precisament de tenir-lo i aquí tots haurien de poder fer servir els mateixos arguments. El tema de canviar-ho tot està molt bé, però el que volem primer es l’eina per decidir entre tots de quina manera la podem fer servir.
Per últim, els resultats de les enquestes castiguen aquesta indefinició obstinadament, i per tant encara s’enten menys aquesta postura.
En definitiva, cal visió de país, i això exigeix deixar els jocs per un altra ocasió, la societat catalana ho exigeix.