VA DE FRONTERES I DE MULTIREFERÈNDUMS
Una democràcia amb por a l’opinió de la gent, simplement es una democràcia de segona, i la prova del cotó a l’Estat espanyol ha estat demolidora, i ha fet sortir totes les mancances que ja provenen del passat. A Suïssa per exemple, hi ha centenars de consultes locals i nacionals sense cap trencament de la cohesió, vers al contrari. Les excuses de mal pagador per no permetre el multireferèndum son patètiques.
Unes urnes aprop dels col·legis electorals podrien influir amb els electors, la pregunta seria perquè, la població es estúpida que no sap respondre les preguntes que se li ofereixin, o es que nomes uns poden preguntar quan i com volen, francament no s’aguanta per enlloc. Les preguntes poden ser incitades per les preocupacions dels grups, partits o entitats que les formulen, però una societat adulta pot respondre el que vulgui sense haver de justificar-se.
Per altra banda es curiós que tot el grup de partits contraris al dret a decidir hagin presentat aquesta petició. Una alèrgia a les urnes que fa fredor en uns partits teòricament representants d’una democràcia, això si, dirigida i controlada, no sigui cas que la llibertat sigui massa gran.
En Ximo Puig diu que se sent com a casa a Tortosa, es veu que amb una independència catalana i per art de màgia ja no es sentiria així, un cas curiós. Diu que no vol fronteres, però defensa les de l’Estat espanyol indivisibles com el primer, un altra curiositat. Per últim cau en les retòriques que socialistes i populars comparteixen en forma de fractura social que nomes existeix en les seves ments malaltisses i fugisseres de qualsevol acte de decisió lliure de la societat.
Ens parla o jo diria imposa un sentit comú seu cap al federalisme, i no dona opció a la discrepància, curiosa manera d’entendre la democràcia, i en un acte molt lleig utilitza a Raimon, per cert partidari del dret a decidir, no com ell i una expulsió per no ser partidari del si a la independència o dubtar-ho. Potser algú li hauria de dir que el 9 de novembre es podrà votar si o no amb tota legitimitat de les dues opcions, esclar que amb la imposició com a norma suposo els costa d’entendre.
En definitiva, i com deia una democràcia amb total caiguda lliure.
No m’imagino dins l’estat espanyol que cap autonomia convoqui un referèndum per a decidir sobre les coses en les que poden decidir. N’hi ha, d’aquestes?, o tot està sotmés al vist-i-plau de l’estat?.
Realment les comparacions són odioses.